jueves, 27 de diciembre de 2012

CIUTAT VIRTUAL


(del recull Amors Urbans)

Visc en una fantasia estranya
vestida de records i anhels;
visc aixoplugat d’il·lusions vanes,
esgarrapant somriures;
visc desxifrant icones,
esperant respostes virtuals.

El temps sembla aturar-se
impertinent i compulsiu,
hores eternes
a ritme de teclat.

On queden la veu i les mirades?
on el gest subtil i les paraules?
on la carícia dissimulada?
on les apostes clares?

Xarxes que comuniquen i atrapen,
que apropen i allunyen
deixant el rastre de la teva presència
forta, genuina, absent.

Visc en una recerca incerta,
en una ciutat oblidada;
visc rodejat de pantalles
i poques, poques cares;
visc pacient a  l’aguait
per si de cas arribes
encara que sigui a l’albada.

(OdlV – 27/12/2012)

miércoles, 12 de diciembre de 2012

SIGUIENDO

Cada tarde salgo,
cada tarde busco,
cada tarde me pierdo
siguiendo tus huellas,
siguiendo mis huellas;
recupero sueños,
creo nuevos
más intensos, más vivos.

Cada tarde salgo,
cada tarde busco,
cada tarde me pierdo
siguiendo nuevos mundos,
siguiendo otros caminos;
suelto lastre,
vuelo
más desnudo, más sincero.

Cada tarde salgo,
cada tarde busco,
cada tarde me pierdo
siguiendo tantas calles,
siguiendo tantos ríos;
siento profundamente,
respiro
más alegre, más tranquilo

(OdlV – 12/12/2012)

jueves, 6 de diciembre de 2012

DÍAS DE SUSHI

Escribo palabras invisibles
misterios virtuales,
encriptadas emociones
que solo tú entiendes.

Frente a la impaciencia de los tiempos,
tu resolutiva y voluptuosa calma
que hasta lo más sórdido
lo transforma en sublime.

Frente a afterhours borrosos
la suavidad de tus gestos
se impone a la música electrónica
con hipnotizante sutileza.

Frente a las tendencias de portada,
tu deliberada osadía
no entiende de marcas,
ni de photoshops.

Allá y acá,
abrazados por la lejanía cercana
en cualquier instante
de veinticuatro horas constantes
de sentir, sentir, sentir.

(OdlV - 06/12/2012)

martes, 13 de noviembre de 2012

DIÓGENES


Recojo todos los corazones solitarios
en un simplista ejercicio romántico
que me lleva a vagar por submundos,
gurú fallido de amores agrios.

Recorro en silencio ajenos desvaríos
entregado a un abrazo continuo
encadenando alamas perdidas, rotas,
presa de inciertos latidos sombríos.

Amortiguo el crujido seco interno
de aquellos que creen haber querido
y sin saberlo, siguen inmersos
en un apabullante invierno.

Acompaño el instante eterno
del dolor agazapado y visceral,
acariciando los rincones oscuros
intentando hacer llevadero el infierno.

(OdlV – 13/11/2012)

jueves, 18 de octubre de 2012

DESPIÉRTAME

Despiértame ya
porque aunque no quiero
no puedo dejar de verte,
soñar no me conviene.

No sé si quererte,
ni cuándo, ni cómo;
duele tenerte cerca,
duele no tenerte.

Inundo mis pensamientos
de tus ojos ausentes,
engaño mi corazón enfermo
que te dibuja obsesivamente.

Despiértame ya
porque aunque no quiero
no puedo dejar de quererte,
jugar a imaginar me hiere.

(OdlV – 17/10/2012)


domingo, 14 de octubre de 2012

TARDES DE OTOÑO

Tímidas tardes de otoño
de luces anaranjadas
con sabor a melancolía,
tu ausencia presente
acompaña las horas
de miradas inventadas
de silencios que duelen.

Murmurar viejos poemas
escuchando canciones edulcoradas
buscando lo invisible,
cosquilleos placenteros
para ahogar el dolor
de un fugaz encuentro
que se resiste a volver.

Tímidas tardes de otoño
de brisas frescas
que erizan la piel,
sin caricias, sin abrazos;
esperando algo,
a ese alguien
que estuvo ayer.

(OdlV – 14/10/2012)

domingo, 7 de octubre de 2012

TODO

Todo es lo inalcanzable,
todo es aquello que anhelo,
aquellos pequeños instantes
de felicidades robadas,
tesoros virtuales
cuya obsesiva búsqueda
me lleva de norte a sur.


Todo es el dorado,
todo son los paisajes cambiantes
vistos desde la ventanilla del tren,
los olores, los sonidos, los ojos
que van quedando atrás,
las ausencias antiguas
y las que llegarán.

Podría ser que sin saberlo
todo absolutamente todo,
todo seas tú.
(OdlV – 06/10/2012)

jueves, 4 de octubre de 2012

AMIGA

No et pensis que no hi penso,
cada matí, cada tarda
recordo el teu somriure,
recupero les teves abraçades.


Un a un uneixo tots els records,
totes les teves paraules,
tots els teus gestos,
cada moment que et fa única.

Restes sempre a l’espera,
pendent de cada detall,
humanitzant cada instant ombrívol
atorgant espurnes de vida.

Ignora el futur,
pensa en aquest present
segurament feixuc i inoportú
però amb molt camí per davant.

Ara toca lluitar sense defallir
segon a segon amb patiment,
ailàs, no es pot fugir
però si més no t’intentarem protegir.
(OdlV – 06/09/2012)

jueves, 6 de septiembre de 2012

GENT A LA CIUTAT

(del recull "Amors Urbans")

Retornen les músiques,
retornen els vespres de tardor,
retornen les esperes,
retornen els desitjos oblidats.

Mil llavis de mil sabors,
mil somriures amb mil intencions,
mil carícies amb mil buidors,
mil sospirs a mil habitacions.

Sospitosa certesa
d’un cor adormit
que encara no batega prou fort.

Sospitosa tendresa
de companyies estranyes
que no porten en lloc.

(OdlV – 04/09/2012)

domingo, 12 de agosto de 2012

CONFONENT

(del recull "Amors urbans")


Confonc els dies passats,
les dècades perdudes
en nits compromeses,
amb aquesta nit
de records d’adolescència,
de camins ja recorreguts
sense opció d’anar enrere.

Confonc les hores d’insomni,
les músiques i cançons
de les mil rutes
amb aquesta nit
de paraules confoses,
de miratges corrosius
que em porten a aquí.

Confonc les copes buides,
les mirades tendres
i les mirades plenes de desig
amb aquesta nit d’estiu
disfressada de molts estius,
dels que van ser
i dels que hagués volgut.
(OdlV – 12/08/2012)

domingo, 5 de agosto de 2012

AMORS COMPRATS

(del recull "Amors urbans")

Amors comprats
per a una nit d’absències,
amors comprats
per lluir a la barra d’un bar,
amors comprats
per a generar enveges.


La subtil distància
entre l’ interès i la necessitat,
entre voler-ho tot
i saber que res dura.

Amors comprats
acompanyats de mirades perdudes,
de promeses toves,
de carícies passatgeres;
amors comprats
per fer més suportable
el final de la travessa.

(OdlV 01/08/2012)

lunes, 30 de julio de 2012

LES CARES DE LA POR

Mil cares té la por,
mil cares que confonen
en aquest temps
obscurs i amargs,
d’inseguretats,
de traïcions sense treva.


Mil cares té la por,
d’aquells que creuen guanyar
i d’aquells que de mica en mica
ho estan perdent tot.

Mil cares té la por,
a vegades vestida d’enveja,
a vegades de falsa conversa
on qualsevol paraula,
qualsevol sospir
pot ser una sentència de mort.

(OdlV – 28/07/2012)

viernes, 13 de julio de 2012

TEMPS DE PRINCESES I MAGS

Coneixences estranyes
d’ara si i ara no,
dels somriures confosos ,
d’amistats incomplertes
que porten a mil paranys.

Temps que conviden
a mal pensar,
d’honestedats transvestides,
de moltes paraules buides
i de gestos amagats.

Aparicions d’última hora,
princeses que esdevenen bruixes,
bruixots que esdevenen mags
caminant per la corda fluixa
de la mediocritat.

Solidaritats interessades
volent donar lliçons
que encara han de ser apreses,
oblidant de manera tossuda
tot allò que és essencial.

(OdlV – 12/07/2012)

miércoles, 4 de julio de 2012

INCONNUS

Inconnus qui te connaissent,
inconnus avec des regards connus,
inconnus qui te vouvoient
mais qui à l’âme lui parlent de toi.

Inconnus dans des villes connues
qui ont marché sur les mêmes rues,
inconnus avec des histoires pareils
avec tas de parcours comme le tien.

Inconnus à la recherche infinie
de mondes anciens, de réponses nouvelles,
qui maîtrisent des milliers de langues
même lesquelles ne sont pas encore parlées.

Inconnus dont le nom et le prénom
sûrement on ne les connaîtra pas,
mais peut importe
car ce qui est essentiel est déjà là.

(OdlV – 03707/2012)

domingo, 3 de junio de 2012

AMORS SUPERFICIALS

(del recull <<Amors Urbans>>)

Res espera aquesta nit
d’estranys records
de somnis que no arriben,
no és nit de silencis,
ni de fred ni de calor.


Mirades buides,
d’amors inventats
vestits de romanticisme
de pretensiosa naturalitat,
de sentiments forçats.

Història que no és història,
de personatges frustrats
que somnien de portes en fora
i un cop a casa...
vergonya, solitud, malestar.

Enganyant els altres
per acabar enganyat,
pensant ser qui es creu ser
fugint de la lucidesa
per evitar mirar el mirall.

(OdlV – 20/05/2012)

lunes, 28 de mayo de 2012

TERRA

Terra que no saps qui ets,
terra de pas i cruïlles,
d’herències vàries,
feta a cop de falç
de herois i de traïcions.
Terra que sap a muntanya,
terra que mira el mar,
que és pubilla i vol ser hereu,
feta d’oliveres, pins i figueres,
de vinyes, suredes i arboç.
Terra de parla tranquil·la,
terra petita i dolça
amb mil cares, mil recons,
feta de sang de dracs,
de roses, princeses i senyors.
Terra que es mira massa,
terra que vol però no vol,
que diuen que sempre plora
i aquells l’estimen
no en fan honor.
(OdlV – 20/05/2012)

miércoles, 9 de mayo de 2012

PRETENDING

Pretending that we are happy
dressed in thousand glee songs,
pretending that nothing is wrong
crossing borders that are coming back,
pretending that we are not sunsets
only an eternal dawn,
pretending that life is not real
that only dreams are true,
pretending that everything is about magic
avoiding tears in a miserable world.


(OdlV – 01/05/2012)

SIN TI

Busco tus rasgos,
busco algún rincón
que me lleve a donde estás;
cada noche te espero,
sediento de ti,
mojito a mojito,
gin tonic a gin tonic.


Cada hora, cada minuto
se escapa día a día
en fugaces consuelos
de músicas que hablan
de un falso pasado feliz,
de Icarias y Xanadús
que no llegamos a vivir.

Y sin embargo me resisto
a creer en un nuevo mundo
sin futuro, sin ti,
sin corazones contentos,
sin ilusiones catódicas
sin anestesias en línea,
sin tenerte aunque sea de forma virtual,
sin aceptar que siempre te quise
en carne viva,
a corazón abierto
desde las entrañas,
desde la vida y el dolor.

(OdlV – 01/05/2012)

BITXITO

Ets alegria sense fi,
ets el somriure que mai falta,
ets il·lusió i tonteria,
ets tendresa feta vida,
ets ànima i ets futur,
ets desvergonyida i atrevida,
ets cucafera i rata sàvia,
ets mirall i camí,
ets ja historia i al mateix temps destí,
ets descoberta i troballa,
ets pau i guerra,
ets impaciència curiosa,
ets lleial i justa,
ets tu.


(OdlV – 30/04/2012)

sábado, 21 de abril de 2012

ELS NOSTRES TEMPS

Temps de paraules buides,
d’interessos amargs,
de cares que són creus,
de creus que són cares.


Temps de silencis plens,
d’amistats interessades,
de somriures educats,
d’uns que van i d’altres que venen.

Temps d’alfes i omegues,
de ponts que es van trencant,
de formes i maneres obscenes,
de camins irregulars.

Temps de sospites creuades,
d’escepticisme exultant,
de trencar amb antics mites,
d’obviar els nous altars.

Temps que empeny a descreure,
d’estar alerta i desconfiar,
de cinismes militants,
d’egoismes i mitges veritats.
(OdlV – 21/04/2012)

domingo, 15 de abril de 2012

INESPERADA

No te esperaba
y ahí estabas,
sin palabras…
solo una sonrisa,
 una mirada,
llenando los vacíos,
las ilusiones rotas.

Un soplo de vida,
una caricia para el alma,
una risa olvidada,
recuperar el nosotros…
no te esperaba
y ahí estabas.

(OdlV – 2009)

AVIONS I ESPERES

Ha arribat l’hora,
l’avió m’espera
i tu m’esperes.


Mentre tu esperes
la meva espera,
tremolo i pateixo
sabent que dos hores de vol,
dos ciutats ens separen.

Arribar per començar
o no arribar mai.

L’avió no surt,
l’angoixa vesteix
la certesa,
no hi ha raons,
tan sols intuïcions
d’aquelles poques que hi ha a la vida.

Has d’arribar
perquè hi ha algú que espera
la teva espera.

(OdlV – 22/12/2008)

miércoles, 14 de marzo de 2012

IMAGINANT-TE

(del recull <<Amors Urbans>>)

T’imagino una i mil vegades,
lliure d’
ancoratges;
et represento des de tots els angles,
sense secrets;
t’imagino construint-te
a partir dels records,
a partir de desitjos incomplerts,
confonent  el que voldria
i el que va ser.

T’imagino cada capvespre,
any rere any;
et represento des dels meus somnis,
amb confusió;
t’imagino a les palpentes,
amb tots els sentits ,
amb la contradicció establerta
entre el que crec que he viscut
i el que et dic  que visc.

(OdlV – 14/03/2012)

DÍAS DE JUNIO

Escucha el silencio callado,
la música tranquila del viento
susurra la nostalgia,
los sueños, los olvidos.

Días de junio tranquilos, suaves...
el tiempo se detiene
y las horas se llenan
de reflejos y olores de verano;
el balanceo de los árboles
se funde con el vaivén de las olas
marcando el ritmo de la respiración.

Se añora el pasado,
incluso los momentos no vividos,
esperando que el futuro
se siempre un ahora.
(OdlV – 23/06/2006)

jueves, 1 de marzo de 2012

ACUÉRDATE

Acuérdate de esta noche
porque mañana ya no estaré,
acuérdate de esta noche
porque sabrás cuanto te amé,
acuérdate de esta noche
porque mi alma se muere,
porque quererte más no sé.

Acuérdate que estuve a tu lado
porque pronto llegará el olvido,
acuérdate que estuve a tu lado
porque no me he rendido,
acuérdate que estuve a tu lado
porque todo será extraño,
porque mucho hemos vivido.

Acuérdate que no me fui
cuando el dolor era fuerte,
acuérdate que no me fui
cuando dijeron tu nombre,
acuérdate que no me fui
cuando se te llevaron,
cuando la luz apagaron.

(OdlV – 01/03/2012)

jueves, 16 de febrero de 2012

COPES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Copes de vi
a la teva espera,
somiant catifes vermelles
de pètals de roses
que mai han arribat a tu.

Copes de vi
celebrant cada vespre
les teves absències
sempre doloroses
que mai entendre he pogut.

Copes de vi
negades a d’altres
amb mirades vagues
per si les mosques,
que s’han de beure en solitud.

(OdlV – 15/02/2012)

lunes, 13 de febrero de 2012

ATURANT EL TEMPS

Endormiscats abraçats
el temps s’atura;
assaborim cada segon
amb l’escalfor dels nostres cossos
que ja no es separen,
amb uns dits que juguen
a entrellaçar-se,
amb les respiracions pausades
i el xiuxiueig de paraules d’amor
a cau d’orella

(OdlV – 22/12/2008)

BUIT

Estàs fugint?,
de què tens por?
La pluja esporuguida
juga amb les fulles
dels arbres melangiosos,
el vent remuga
i la fredor
esgarrifa el cor.

Et segueixo de lluny,
no ho saps,
t’importa molt poc.
Els núvols et bressolen
en el silenci de l’hivern
al ritme dels gemecs llampants,
vols perdre’t en un camí de fang,
entrar dins el bosc i plorar.

Llàgrimes tacades d’amor,
d’un amor que mai s’acosta;
olores la frescor
de l’herba naixent,
plena de vida,
de color….
i penses que encara
de ser molt més gran l’amor .

Dubtes,
no ho saps,
mai has tastat
aquesta dolçor;
no has parat de caminar,
no trobes la sortida
a aquest laberint de vells tresors.

Voldries que tot això…
fos un esquitx d’un somni,
un mal son de nit obscura.
No t’enganyis,
tot el que vius és cert
i encara que vulguis,
fugir no pots.



(OdlV – 1996)

SUEÑA

Silencio,
no importa lo que digan,
olvídate de todo y sueña.

Deja que resuenen las palabras
como el eco
en tu interior…

No intentes comprenderlo todo,
solo conseguirás hundirte un poco más,
desesperarte y fundirte
en una tortura eterna.

Calla y no hables,
no digas lo que piensas,
podría ser mortal…

Silencio,
no importa lo que digan,
olvídate de todo y sueña.

(OdlV – 1997)

jueves, 9 de febrero de 2012

PREVARICANDO

Dame tu mano amiga
mejor juntos que separados,
únete a mi camino,
quédate a mi lado.

Ya no tengo miedo,
no quiero vestirme de rabia,
callar aunque quisiera no puedo,
no matareis mi esperanza.

Con ilusión y alegría,
matemos el virus ñoño
del conformismo inducido,
de las cabezas bajas.

(OdlV – 09/02/2012)

miércoles, 1 de febrero de 2012

COMIATS FORÇATS

Et fan sentir que ja no vals,
que ja no comptes,
que el teu temps s’ha acabat;
se’t fa palès un món distant,
on les persones són pures xifres
on cap projecte sembla guanyar.


Et fan sentir com un titella
en mans alienes,
dins d’un teatre d’or i fang;
de mirar enrere estàs temptat,
tot un camí s’ha construït
i ara a alguns tant se’ls hi en fa.

Recollir a corre-cuita amb la mira serena,
això si sense vergonya,
el cap ben alt;
sabent que malgrat enveges
hi ha molts amics dintre i fora
que hi eren, són i seran.

(OdlV – 01/02/2012)


SUBSISTO

Subsisto en tus palabras,
en tus recuerdos amargos
de sabor agridulce,
de nuestras noches lejanas,
de despertares ebrios
mañana tras mañana.


Camino por el filo de lo imposible,
arropado por falsas esperanzas,
ignorando la abrupta incertidumbre
de tu corazón cambiante,
de tu terca ironía romántica
cada vez menos libre.

Subsisto en tus evasivas miradas,
en los rincones ocultos
de sentimientos pasados,
confundido por tu inocente maldad
que me atormenta hasta el hastío,
que me oprime sin descanso
inundándome de un dolor frío.
(OdlV – 31/01/2012)

jueves, 26 de enero de 2012

BAR

(del recull <<Amors Urbans>>)

Esclau de la barra del bar
acariciat per la música
que parla d’històries d’amor,
de retrobades desesperades...


Tu no arribes...

Esperant la teva innocència destructiva
sonen cançons lleugeres
que em posen la pell de gallina
i m’esgarrifen l’ànima...

Tu no arribes...

Perdut en aquest espera sense fi
de gin tònics, mojitos i pisco sours
pendent de la blackberry,
d’un addictiu whatsapp...

Tu no arribes...

Gira il mondo gira nel spazio sensa fine,
però el meu món s’ha aturat,
cada segon que passa
el fa més limitat...

Tu no arribes...

Cançons inoportunes,
que accentuen la teva absència
que el vi no aconsegueix
fer-me oblidar...

Tu no arribes...

He passat d’una beneita normalitat,
a buscar la teva olor,
per cada bar d’aquesta ciutat
que em condemna al teu record...

Tu no arribes.

(OdlV – 26/01/2012)

ADÉU

(del recull <<Amors Urbans>>)

Ha arribat l’hora,
no he sabut estimar-te,
un cor poruc ofert en carn viva
perdut en mil cabòries
en lluita constant
per trobar raons
ha estimat la imatge,
no la persona...


No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de que se’ns trenqui l’ànima,
de deixar que brollin les llàgrimes,
de les contradiccions,
de les trucades inoportunes,
dels missatges d’ara si i ara no,
de que les carícies manquin,
de consolar l’ànima,
d’intentar perdonar.

No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de maleir el temps perdut,
de sentir noves músiques,
de que les papallones marxin,
de que el llit estigui mig buit,
d’apagar les espelmes,
de guardar les copes,
de molta confusió,
d’incertesa que ofega
acompanyada de fiblades intenses
al cor.
(OdlV – 25/01/2012)

CONFUSIONS

Si sabés on anar,
impossible trobar la sortida,
impossible triar entre mil camins
tots semblants, tots solitaris;
si sabés on anar,
no t’hagués esperat
cada nit i cada dia
amb l’ànima tremolosa.


Te’n vas anar i ara tornes,
les mans obertes en senyal de pau;
no s’ha esborrat el dolor
i ja tornes amb ulls neguitosos;
te’n vas anar i ara tornes
trencant el meu dol,
confonent un altre cop sense saber-ho
el meu cor assedegat.
(OdlV – 16/01/2012)

CAUTIVO

Cautivo voluntario
de tus silencios,
de tus olvidos;
cautivo voluntario
de tus miedos,
de tus sinsentidos;
cautivo voluntario
de tu indecisión,
de tu propia desesperación...
Aguardo y anhelo
tu armisticio;
aguardo y anhelo
tu indulto;
aguardo y anhelo
tu sentencia;
aguardo y anhelo
el fin de tan largo juicio.
(OdlV – 24/01/2012)

lunes, 16 de enero de 2012

AÚN

Hiéreme y duéleme
porque así sabré
que aún te quiero,
que todavía te importo.


Corre y huye
porque así sabré
que tu mirada niega
lo que tu corazón siente.

(OdlV – 16/01/2012)

LAS MEJORES ESPERAS

Las mejores esperas…
las de los reencuentros,
de antiguos abrazos,
de confesiones nuevas.


Las mejores esperas…
a la luz de las velas,
con una copa de vino
que me sabe a ti.

Las mejores esperas…
las que renuevan lazos
que retornan las sonrisas,
que reavivan la ilusión.

Las mejores esperas…
las de músicas tranquilas
que acompañan el ansia
de que estés ya casi aquí.

(OdlV – 13/01/2012)

METRO

Van pasando paradas,
avanzando veloz
por el subsuelo de la ciudad,
recorro kilómetros de túneles
en vagones repletos…


De gente cansada,
de gente angustiada,
de gente indignada.

Atrapado en esta galería subterránea,
de caminos infinitos,
en el vértigo de subir y bajar,
empapado de luces fluorescentes,
sintiendo la presión…

Del hormigón,
de una atmósfera densa,
del hastío.

Adormecidos los sentidos,
transformándome lentamente
en un ser anestesiado,
que goza…

De vagar sin rumbo,
de estar perdido,
de no saber el destino.

(OdlV – 12/01/2012)

miércoles, 11 de enero de 2012

TODAVÍA ESTÁS

Cuanto más te busco
más te alejas,
cuantos más mensajes te envío
más te vistes de monosílabos,
cuanto más te pienso
más te difuminas.


Recuerdos de momentos vividos,
recuerdos de falsos futuros imaginados,
recuerdos que quieren ser recuerdos
me persiguen sin descanso,
se cuelan por las rendijas del alma
confundiendo mi mirada.

Sin embargo, no te acabas de ir,
permaneces sutilmente
en un no que es un sí
y en un sí que es un no,
en la contradictoria esperanza
que siempre te acompaña.

(OdlV – 11/01/2012)

QUÈ QUEDA?

La nit ofega els crits,
les ombres es fonen suaument;
plou sense presses
oblidant un ahir amarg;
canta el vent cançons d’infantesa,
batega el cor poruc…


Els carrers esperen passos
que mai arribaran,
tots han fugit sense mirar enrere;
tremolen els arbres,
es sent el gemec d’una finestra mal tancada
record de vida que ja ha
marxat.

(OdlV – 23/09/1997)

VOCES

Solitaria llamada
que aleja y atrae,
dulce sueño del cansancio
que quema los ojos,
susurro perdido
en la neblina de mil canciones.


(OdlV – 10/09/1998)

OCELL

Canta l’ocell dins la fosca
ningú l’escolta
tot s’ha adormit.


Ja fa temps que el niu és buit
i no l’importa
perquè plorar no pot.

Un silenci obscur
i amarg l’envolta,
i tot ells es vol morir.

(OdlV – 1989)

martes, 3 de enero de 2012

DOS MIL DOCE

Tiempo de silencios,
de  discursos antiguos,
de miedos y armagedones,
de nuevas y viejas mentiras.

Tiempo de indignación,
de rabia contenida,
de frustración y apatía,
de seguridades falseadas y vencidas.

Tiempo de levantar la mirada,
de avivar la esperanza,
de resistencia tranquila,
de lucha llena de vida y alma.

Tiempo de no creer,
de rutas nuevas,
de cálidos y tiernos abrazos,
de risas que lo curan todo.

(OdlV – 02/01/2012)

PERDUT A LA CIUTAT

On vas que ja no hi hagis anat?
Quin racó de la ciutat busques
que ni tram, ni bus, ni metro
hi arriben.

Per quins carrers trepitjats passes
que ja no són coneguts,
contaminats per una tristor densa
que ofega.

Quina gent hi habita?
quins amics,
perduts en somriures pixel.lats
i abraçades virtuals...

(OdlV – 23/12/2011)