TERRA

Terra que no saps qui ets,
terra de pas i cruïlles,
d’herències vàries,
feta a cop de falç
de herois i de traïcions.

Terra que sap a muntanya,
terra que mira el mar,
que és pubilla i vol ser hereu,
feta d’oliveres, pins i figueres,
de vinyes, suredes i arboç.

Terra de parla tranquil·la,
terra petita i dolça
amb mil cares, mil recons,
feta de sang de dracs,
de roses, princeses i senyors.

Terra que es mira massa,
terra que vol però no vol,
que diuen que sempre plora
i aquells l’estimen
no en fan honor.

(OdlV – 20/05/2012)