(del recull Amors
Urbans)
Visc en una fantasia
estranya
vestida de records i anhels;
visc aixoplugat d’il·lusions vanes,
esgarrapant somriures;
vestida de records i anhels;
visc aixoplugat d’il·lusions vanes,
esgarrapant somriures;
visc desxifrant
icones,
esperant respostes virtuals.
esperant respostes virtuals.
El temps sembla
aturar-se
impertinent i compulsiu,
hores eternes
a ritme de teclat.
impertinent i compulsiu,
hores eternes
a ritme de teclat.
On queden la veu i
les mirades?
on el gest subtil i
les paraules?
on la carícia dissimulada?
on les apostes clares?
on la carícia dissimulada?
on les apostes clares?
Xarxes que
comuniquen i atrapen,
que apropen i allunyen
deixant el rastre de la teva presència
forta, genuina, absent.
que apropen i allunyen
deixant el rastre de la teva presència
forta, genuina, absent.
Visc en una recerca
incerta,
en una ciutat oblidada;
visc rodejat de pantalles
i poques, poques cares;
en una ciutat oblidada;
visc rodejat de pantalles
i poques, poques cares;
visc pacient a l’aguait
per si de cas arribes
encara que sigui a l’albada.
per si de cas arribes
encara que sigui a l’albada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario