COMIATS FORÇATS

Et fan sentir que ja no vals,
que ja no comptes,
que el teu temps s’ha acabat;
se’t fa palès un món distant,
on les persones són pures xifres
on cap projecte sembla guanyar.

Et fan sentir com un titella
en mans alienes,
dins d’un teatre d’or i fang;
de mirar enrere estàs temptat,
tot un camí s’ha construït
i ara a alguns tant se’ls hi en fa.

Recollir a corre-cuita amb la mira serena,
això si sense vergonya,
el cap ben alt;
sabent que malgrat enveges
hi ha molts amics dintre i fora
que hi eren, són i seran.

(OdlV – 01/02/2012)