d’interessos amargs,
de cares que són creus,
de creus que són cares.
Temps de silencis plens,
d’amistats interessades,
de somriures educats,
d’uns que van i d’altres que venen.
d’amistats interessades,
de somriures educats,
d’uns que van i d’altres que venen.
Temps d’alfes i omegues,
de ponts que es van trencant,
de formes i maneres obscenes,
de camins irregulars.
de ponts que es van trencant,
de formes i maneres obscenes,
de camins irregulars.
Temps de sospites creuades,
d’escepticisme exultant,
de trencar amb antics mites,
d’obviar els nous altars.
d’escepticisme exultant,
de trencar amb antics mites,
d’obviar els nous altars.
Temps que empeny a descreure,
d’estar alerta i desconfiar,
de cinismes militants,
d’egoismes i mitges veritats.
(OdlV – 21/04/2012)
d’estar alerta i desconfiar,
de cinismes militants,
d’egoismes i mitges veritats.
BON POEMA OCTAVI !
ResponderEliminarFELIÇ SANT JORDI
Potser només ets part d’un somni
i quan creus somiar és quan vius del cert.
http://joandemataro.blogspot.com.es/2012/04/tan-sols-es-un-malson.html
Gràcies Joan.
EliminarÉs cert, la línia entre realitat i somni tan tan fina.....