(del recull <<Amors Urbans>>)
T’imagino una i mil vegades,
lliure d’ancoratges;
et represento des de tots els angles,
sense secrets;
t’imagino construint-te
a partir dels records,
a partir de desitjos incomplerts,
confonent el que voldria
i el que va ser.
T’imagino una i mil vegades,
lliure d’ancoratges;
et represento des de tots els angles,
sense secrets;
t’imagino construint-te
a partir dels records,
a partir de desitjos incomplerts,
confonent el que voldria
i el que va ser.
T’imagino cada capvespre,
any rere any;
et represento des dels meus somnis,
amb confusió;
t’imagino a les palpentes,
amb tots els sentits ,
amb la contradicció establerta
entre el que crec que he viscut
i el que et dic que visc.
any rere any;
et represento des dels meus somnis,
amb confusió;
t’imagino a les palpentes,
amb tots els sentits ,
amb la contradicció establerta
entre el que crec que he viscut
i el que et dic que visc.
(OdlV – 14/03/2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario