BUIT

Estàs fugint?,
de què tens por?
La pluja esporuguida
juga amb les fulles
dels arbres melangiosos,
el vent remuga
i la fredor
esgarrifa el cor.

Et segueixo de lluny,
no ho saps,
t’importa molt poc.
Els núvols et bressolen
en el silenci de l’hivern
al ritme dels gemecs llampants,
vols perdre’t en un camí de fang,
entrar dins el bosc i plorar.

Llàgrimes tacades d’amor,
d’un amor que mai s’acosta;
olores la frescor
de l’herba naixent,
plena de vida,
de color….
i penses que encara
de ser molt més gran l’amor .

Dubtes,
no ho saps,
mai has tastat
aquesta dolçor;
no has parat de caminar,
no trobes la sortida
a aquest laberint de vells tresors.

Voldries que tot això…
fos un esquitx d’un somni,
un mal son de nit obscura.
No t’enganyis,
tot el que vius és cert
i encara que vulguis,
fugir no pots.

(OdlV – 1996)