COPES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Copes de vi
a la teva espera,
somiant catifes vermelles
de pètals de roses
que mai han arribat a tu.

Copes de vi
celebrant cada vespre
les teves absències
sempre doloroses
que mai entendre he pogut.

Copes de vi
negades a d’altres
amb mirades vagues
per si les mosques,
que s’han de beure en solitud.

(OdlV – 15/02/2012)