AMIGA

No et pensis que no hi penso,
cada matí, cada tarda
recordo el teu somriure,
recupero les teves abraçades.

Un a un uneixo tots els records,
totes les teves paraules,
tots els teus gestos,
cada moment que et fa única.

Restes sempre a l’espera,
pendent de cada detall,
humanitzant cada instant ombrívol
atorgant espurnes de vida.

Ignora el futur,
pensa en aquest present
segurament feixuc i inoportú
però amb molt camí per davant.

Ara toca lluitar sense defallir
segon a segon amb patiment,
ailàs, no es pot fugir
però si més no t’intentarem protegir.

(OdlV – 06/09/2012)