COPES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Copes de vi
a la teva espera,
somiant catifes vermelles
de pètals de roses
que mai han arribat a tu.

Copes de vi
celebrant cada vespre
les teves absències
sempre doloroses
que mai entendre he pogut.

Copes de vi
negades a d’altres
amb mirades vagues
per si les mosques,
que s’han de beure en solitud.

(OdlV – 15/02/2012)

ATURANT EL TEMPS

Endormiscats abraçats
el temps s’atura;
assaborim cada segon
amb l’escalfor dels nostres cossos
que ja no es separen,
amb uns dits que juguen
a entrellaçar-se,
amb les respiracions pausades
i el xiuxiueig de paraules d’amor
a cau d’orella

(OdlV – 22/12/2008)

BUIT

Estàs fugint?,
de què tens por?
La pluja esporuguida
juga amb les fulles
dels arbres melangiosos,
el vent remuga
i la fredor
esgarrifa el cor.

Et segueixo de lluny,
no ho saps,
t’importa molt poc.
Els núvols et bressolen
en el silenci de l’hivern
al ritme dels gemecs llampants,
vols perdre’t en un camí de fang,
entrar dins el bosc i plorar.

Llàgrimes tacades d’amor,
d’un amor que mai s’acosta;
olores la frescor
de l’herba naixent,
plena de vida,
de color….
i penses que encara
de ser molt més gran l’amor .

Dubtes,
no ho saps,
mai has tastat
aquesta dolçor;
no has parat de caminar,
no trobes la sortida
a aquest laberint de vells tresors.

Voldries que tot això…
fos un esquitx d’un somni,
un mal son de nit obscura.
No t’enganyis,
tot el que vius és cert
i encara que vulguis,
fugir no pots.

(OdlV – 1996)

SUEÑA

Silencio,
no importa lo que digan,
olvídate de todo y sueña.

Deja que resuenen las palabras
como el eco
en tu interior…

No intentes comprenderlo todo,
solo conseguirás hundirte un poco más,
desesperarte y fundirte
en una tortura eterna.

Calla y no hables,
no digas lo que piensas,
podría ser mortal…

Silencio,
no importa lo que digan,
olvídate de todo y sueña.

(OdlV – 1997)

PREVARICANDO

Dame tu mano amiga
mejor juntos que separados,
únete a mi camino,
quédate a mi lado.

Ya no tengo miedo,
no quiero vestirme de rabia,
callar aunque quisiera no puedo,
no matareis mi esperanza.

Con ilusión y alegría,
matemos el virus ñoño
del conformismo inducido,
de las cabezas bajas.

(OdlV – 09/02/2012)

COMIATS FORÇATS

Et fan sentir que ja no vals,
que ja no comptes,
que el teu temps s’ha acabat;
se’t fa palès un món distant,
on les persones són pures xifres
on cap projecte sembla guanyar.

Et fan sentir com un titella
en mans alienes,
dins d’un teatre d’or i fang;
de mirar enrere estàs temptat,
tot un camí s’ha construït
i ara a alguns tant se’ls hi en fa.

Recollir a corre-cuita amb la mira serena,
això si sense vergonya,
el cap ben alt;
sabent que malgrat enveges
hi ha molts amics dintre i fora
que hi eren, són i seran.

(OdlV – 01/02/2012)

SUBSISTO

Subsisto en tus palabras,
en tus recuerdos amargos
de sabor agridulce,
de nuestras noches lejanas,
de despertares ebrios
mañana tras mañana.

Camino por el filo de lo imposible,
arropado por falsas esperanzas,
ignorando la abrupta incertidumbre
de tu corazón cambiante,
de tu terca ironía romántica
cada vez menos libre.

Subsisto en tus evasivas miradas,
en los rincones ocultos
de sentimientos pasados,
confundido por tu inocente maldad
que me atormenta hasta el hastío,
que me oprime sin descanso
inundándome de un dolor frío.

(OdlV – 31/01/2012)