miércoles, 28 de diciembre de 2011

PERÒ

Hem dormit,
perquè diuen que així el temps
passa més ràpid;
hem viscut somnis
deixant de banda la vida,
hem gaudit de l’espai virtual
escapolint-nos del que és tangible.


Oportunitats perdudes?
Segur…
Però ara ja no compta.

Desencís i distància?
Segur…
Però ara ja queda lluny.

La llarga nit de l’absurd
enfrontada a l’albada,
es va desfent  amb els primers raigs de llum
d’un trist sol d’hivern;
i el silenci angoixant
es va xopant  de la serenor
de les nostres mirades.

(OdlV – 22/12/2008)

LA ESTACIÓN DE PREMIÁ

Espera en la estación,
a la sombra en el banco de rojo oxidado;
el aire frío que barre los andenes
se mezcla con la respiración helada.

El reloj marca las dos y veinte,
quedan ocho minutos;
conversaciones en otros bancos,
gritos en la playa
y el agua que fluye de una ducha mal cerrada.

Espera en la estación,
espera de otra espera posterior;
llega más gente, más ruido…
el reloj marca las dos y veinticuatro,
quedan cuatro minutos.

Detrás la carretera,
zumbido continuo, acompasado
que ensordece el vibrar de las vías
cuando el tren llega.

(OdlV – Abril/1997)

POC A POC

Poc a poc m’acosto a tu,
poc a poc s’entrecreuen les mirades,
poc a poc la descoberta de l’altre.


Poc a poc s’assaboreix millor el camí,
poc a poc es tranquil·litza el cor,
poc a poc sense por del temps.

Poc a poc un petó tendre,
poc a poc compartint silencis,
poc a poc construint complicitats.

Poc a poc no hi ha pressa,
poc a poc s’arriba a la maduresa,
poc a poc va creixent la il·lusió.

Poc a poc cap al futur,
poc a poc  ,
poc a poc…

(OdlV – 08/05/2008)

lunes, 19 de diciembre de 2011

D'UN TEMPS ENÇÀ

D’un temps ençà ja no em mires,
els teus ulls semblen perduts,
els teus silencis  plens de complicitat
ara ho són de llunyania.

T’has vestit de por i de dubtes,
de presses sobtades
al creuar-nos a l’entrar i sortir,
sense res per compartir.

D’un temps ençà ja no et  gires,
he deixat de buscar el teu somriure,
sento veus entre la gent
i cap és la teva.

Vas venir i ara te’n vas,
robant-me in
stants de futur,
el present convertit en somni,
i el cor i l’ànima assedegats.

(OdlV – 19/12/2011)

CUANDO EL SOL SE PONGA

Cuando el sol se ponga
miraré al horizonte,
olvidaré todo…
la noche,
el día,
cada paso,
cada suspiro;
si hubo sombras
nadie lo sabrá.

(OdlV – 13/03/1995)

TIEMPOS

Las calles grises reflejo de sombras,
pasos perdidos con sabor a melancolía,
el silencio roto por el caer de las gotas.

Olvidando,
o mejor dicho,
intentando olvidar…

¿Qué?
¿Cómo olvidar lo que no se sabe?
Sólo una presencia,
un dolor dulce…
continuo, lento, agudo.

¿Dónde está el alba prometida?
¿Dónde el amanecer?
Transcurre todo tan pausadamente.
¿Cómo saber discernir los tiempos?
Mi tiempo, tu tiempo.

(OdlV – 11/12/1994)

viernes, 9 de diciembre de 2011

PARA TI

La sonrisa perdida
se reencuentra en tu mirada,
en las suaves caricias
de tus manos.

Abre los ojos,
deja que se llenen la luz
al observar los pasos
que me acercan.

(OdlV – 03/03/1998)

SUD

Crits de dolor
esclaten a la llunyania,
tremoloses veus
anuncien la tristesa,
ressonen els plors
sota el cel gris.

Un altre món,
oblidat en el passat,
distanciat dels nostre somni,
de la nostra il·lusió.

La claredat del dia
ens ha enlluernat,
ignorant que la nit
ha arrelat en algun lloc.

El Sud gemega
i es va morint.

(OdlV – 15/04/1994)

TODAVÍA TE ESPERO

Son las cuatro y cuarto
y te espero,
anhelo, tiemblo,
sueño.

Son las cuatro y veinte
y te espero,
suspiro, ansío,
deseo.

Son las cuatro y veinticinco
y todavía te espero…

(OdlV – 13/11/1997)

miércoles, 7 de diciembre de 2011

UN AMOR PLE

Un amor ple d’emails,
trucades, missatges,
cartes i notes.

Un amor ple de paraules,
mirades, silencis,
somriures i picades d’ullet.

Un amor de pells calentes,
mans, peus,
i xiuxiueig a cau d’orella.

Un amor ple...

(OdlV – 13/11/2009)

ÀNIMES ACCELERADES

Un llit mig desfet,
olors de suors dolces i agres,
aromes de safrà, llimona
i panses...

Roba a l’entrada,
una camisa al passadís,
roba interior i sabates
al costat de l’armari...

Ressonen encara els ecos
d’una passió accelerada,
de tensions i pulsions,
d’ànimes desesperades...

(OdlV – 13/01/2010)

CALLA

Calla,
que no se rompa el silencio,
silencio hecho música,
caricia.

Calla,
que no lo sepa el dolor,
cierra los ojos,
olvida.

Calla,
que nadie venga a quitártelo,
guárdalo en el corazón,
en tu recuerdo.

(OdlV – 23/09/1997)

CAPTIU

Vaig seguir les teves petjades,
vaig acariciar les teves ombres,
vaig besar les teves presències.

Sense saber-ho
vaig anar acostant-me,
despullant-me lentament

(OdlV – 13/11/2009)

sábado, 3 de diciembre de 2011

DISTANCIAS

Distancias y lejanías,
desde el otro lado;
yo aquí y tú allá.


Nos vamos cruzando,
cambiamos de ciudad,
de horarios,
de paisajes,
de sabores;
yo siempre en un allí
y tú siempre en un acá.

Paseo por tus calles
viendo a través de tus ojos,
tú te pierdes por mis avenidas;
voy a buscarte donde no estás,
me esperas en donde me fui.

Creo percibir tu olor,
ver tu silueta vagando por plazas,
respirando tu presencia ausente.

Crees sentir mis abrazos
a pesar de haberme ido,
revives las caricias pasadas
luchando contra el olvido.
(OdlV – 29/11/2011)

jueves, 24 de noviembre de 2011

TARDOR

Quan el temps de tardor arribi
hauré oblidat el somriure;
quan les fulles dels arbres caiguin
ploraré amargament;
quan el cel es torni gris
intentaré tornar als somnis;
quan la pluja comenci a caure
sortiré a buscar-te.

(OdlV  - 22/09/1997)

DOLORES Y TRISTEZA

De la mirada  triste,
de un silencio no compartido,
de saber como es el vacío,
se escapa un dolor incontrolado
que una y otra vez insiste
en rozar el corazón herido,
en hacer de la vida un lío,
en optar por lo negado.

Todo de luto se viste,
la compañía,
el calor se han ido;
ningún puente cruza el río,
sólo queda el pasado.

(OdlV – 29/01/1997)

LA LLEGADA

Cantaba, bailaba y reía...
sin saber por qué,
preso de un paréntesis inesperado,
dulce, suave y fresco.

No recordaba nada,
no importaba,
no era necesario...

Todo se había detenido
en un ligero vaivén caprichoso,
agradable, sereno y lento.

Deseaba que durase,
ansiaba detener aquel momento;
gustarlo sin prisas,
con sosiego...

Había olvidado el día y la noche,
ignoraba lo que era el tiempo;
todo quedaba al margen
de la amarga erosión de las horas,
de los días, de los años...

(OdlV – 30/05/1996)

SENTINT LES DISTÀNCIES

Sento i deixes sentir,
sento els quilòmetres,
les distàncies.

Sents l’arribada,
les passes accelerades
que recorren mil camins,
mil carrers,
mil passadissos.

Sentim l’anar i venir
d’una ciutat a l’altra,
d’un batec incansable
que acompanya noves rutes.

(OdlV – 13/01/2010)

TARDE DE OTOÑO

Tranquila tarde de otoño
de silencios compartidos,
acariciados por miradas

Luz tenue que se filtra
a través de las rendijas del alma,
que se apodera lentamente
de rincones oscuros.

Tranquila tarde de otoño
de silencios compartidos,
susurrados por el corazón.

(OdlV – 03/12/1999)

lunes, 21 de noviembre de 2011

AGUARDA

Cosas maravillosas llegaron,
algunas, muchas ya se fueron,
otras están por llegar.

En los momentos más obscuros,
en los paisajes más desoladores,
en los silencios más crudos,
se cuelan pequeños instantes
de belleza y serenidad.

Quedan caminos por recorrer,
queda esperanza,
queda corazón y empeño.

Resistir a la frustración es vivir,
es no dejarse vestir por el miedo,
exponer el alma,
saber que no hay mal que cien años dure,
que cada amanecer es nuevo.

(OdlV - 21/11/2011)

FUGINT DE TU

(del recull <<Amors Urbans>>)

No em miris,
perquè no aixecaré els ulls;
em quedaré mirant la barra,
els reflexes de les copes,
però no a tu.

No em miris,
perquè malgrat que la música
pugui parlar de desigs,
res es mourà en mi,
clavat al tamboret.

No t’acostis,
perquè em perdré en mig de tots
fugint de tu,
buscant altres cossos,
però no a tu.

(OdlV - 20/11/2011)

viernes, 18 de noviembre de 2011

FAN FALTA VEUS

Ciutat grisa i plujosa,
amb gent cada cop més abatuda,
els temps contagiats pel temps.


Tardor d’incerteses,
de possibles canvis,
de dubtes.

Dies de mentides,
de passos enrere,
de moltes paraules
i poques solucions.

Dies de venedors d’esperances,
d’estafes,
de misèries,
d’enganyifes,
de xarxes socials,
de dos punt zero,
de molta, molta por.

Discursos fàcils
de pseudo messies,
de falsos redemptors,
de brots verds que neixen morts.

Fan falta veus amigues,
veus fortes, senzilles,
que amb contundència
diguin NO.

(OdlV – 18/11/2011)

ANDANES

(del recull <<Amors Urbans>>)

T’has quedat a l’altra andana,
el metro arriba,
atrapat entre la gent
que empeny amb pressa,
entro amb desgana al vagó.

No vull deixar-te,
però tu i jo sabem
que és avui,
que l’últim metro de la nit
no espera.

Potser algun dia,
en una altra andana,
d’una altra estació,
d’una altra ciutat,
serà possible retrobar-se
i intentar començar.

(OdlV – 18/11/2011)

jueves, 17 de noviembre de 2011

DÉJAME QUE TE DIGA

Déjeme que te diga
que ya no tiene sentido,
que ayer fue la última noche
en que bebí tu vino.

Déjame que te diga
aquello que aún no te he dicho,
porque llegará el olvido
y seré un desconocido.

Déjame que te diga,
que todavía suspiro,
que sin quererlo quiero
perdido en este delirio.


Déjame que te diga,
que llegaste y me diste vida,
que ahora sigues aquí
 y sin embargo te has ido.


(OdlV - 17/11/2011)

domingo, 13 de noviembre de 2011

MEMORIA Y VIDA

Memoria hecha de recuerdos,
de pedazos de historias vividas en paralelo,
de historias entrecruzadas,
de historias soñadas;
memoria hecha de huidas y deseos.


Nada se escapa,
colores, sabores, texturas,
tonos y sonidos permanecen;
confundiéndose a veces
lo vivido
con lo que se está viviendo.

Vida hecha de rostros
que se acercan y se alejan
en un vaivén sin descanso;
vida hecha de esperas
y de fugaces encuentros.

(OdlV – 19/10/1999)

OJOS


Ojos que buscan tu mirada,
ojos que cuando no estás
viven del recuerdo,
de imágenes pasadas.

Ojos que de noche no duermen
esperando tu llegada,
buscando entre las sombras
el contorno de tu cuerpo.

Ojos que ya no lloran de tristeza
sino de ilusión recuperada,
de alegría inesperada.

Ojos que buscan ojos,
ojos que buscan tus pupilas,
ojos que esperan sin miedo.

(OdlV – 24/05/1999)

SEUS

 
Seus en in interval de silenci,
et gronxes sobre un raig de lluna
coberta pel vel de la nit.

Tot succeeix de sobte,
massa ràpid,
tinc por de perdre el control,
tu ho saps…
Somrius !

Si fos un somni
seria massa real,
si fos real
seria un somni.

Oblido què sentia,
no se cap a on dirigir el meu cor.
T’ho repeteixo,
no sé cap a on dirigir el meu cor,
però et sento tan a prop…
No ho pots descobrir,
tampoc  ho vull.

Seus sota el reflex d’un estel
acaranoda  per un tel de foscor…

(OdlV – 08/04/1991)

NOCHE DE VIENTO


Están robando los suspiros de la noche,
alguien se zambulle en las sombras,
duda por un instante y corre…

El tiempo se hace el sordo
jugando a que te quiero
con la luna desdichada;
mientras en la obscuridad del bosque
entre hierbas y hojarasca,
silva lentamente
dolorido y temeroso
el aliento del dios Eolo.

(OdlV – 1990)

lunes, 7 de noviembre de 2011

PEOPLE (SI SABÉS...)

(del recull <<Amors Urbans>>)

Si sabés on trobar-te,
si sabés a quina hora,
si sabés on ets ara...

Tancaria els ulls,
dubtaria segur
em mig de la música,
la gent i les copes;
en mig del brunzit de les converses.

Quatre copes,
i encara penso en tu;
l’alcohol no és oblit,
porta a somnis
i em porta a tu.

Em resisteixo,
i en mig de gent
que em toca i em desitja,
penso en tu;
penso en una abraçada que em salvi,
en una trucada
que em tregui d’aquesta boira,
d’aquest cap anestesiat;
en un missatge al mòbil
o una picada d’ulls al “facebook”.

Quantes nits t’hauré d’esperar
en aquesta barra de bar?,
amb gent que busca igual que jo,
que espera i no troba,
que mira amb desesperació,
amb somriures plens de tristesa
esperant omplir els buits de l’ànima,
pensant només amb el cos,
amb mirades desitjoses,
amb temptacions,
amb la provocació descarada
en un “happy-hour”
d’un capvespre de tardor.

Van passant les hores
i encara penso en tu,
penso en les nits passades,
en cossos amb sabor a tu,
però cap amb el teu perfum;
i van caient les copes,
i encara no sé on ets tu.

(OdlV - 06/11/2011)

jueves, 3 de noviembre de 2011

RETROBADES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Et defujo i em defuges,
quan et vull trobar no et trobo,
i et trobo en instants inesperats.

Quan ja he difuminat el teu somriure
amb el llapis de l’oblit,
apareixes de nou amb força
recordant que hi has estat,  que hi ets
i que encara hi seràs.

Curioses retrobades inoportunes
que el cor anhela i la ment odia,
que fan brollar llàgrimes ja eixutes,
sentir esgarrifances de plaer oblidat,
reviure barrejades mentires i veritats.

Et defujo i em defuges,
quan t’espero no arribes,
i arribes quan ja no et  puc esperar.

(OdlV – 03/11/2011)


martes, 1 de noviembre de 2011

QUI...

Al coixí ha quedat
una suau olor a tu;
record de les hores passades
abraçats tendrament,
record de les hores passades
pell contra pell.

Silencis, carícies i moltes mirades,
poques paraules,
que per aquests temes
són un destorb.

Captius del passat,
captius del futur,
cap a on anem?

Acaricio la punta dels teus dits,
i petonejo les ferides
de les pells mal mossegades;
com si els meus petons poguessin
cicatritzar els errors del passat...

Qui sóc? Qui ets?
Qui som?

(OdlV - 04/05/2008)

SONIDOS

Silencios que se rompen,
ruidos que se callan,
vacíos que se llenan,
espacios que se diluyen,
palabras sin sentido.
sentido en las palabras,
noche que ya no es obscura.

(OdlV - 2000)

TERRES LLUNYANES

Sovint penso en terres llunyanes,
en mars immenses d'amor...

Imagino mil muntanyes,
cims coberts de neu i amargor.

L'aire els records s'emporta,
fent ballar el cor cap un futur incert;
guaito el carrer des de la teulada,
miro sense ser vist.

Ressonen les últimes campanades
pels carrers grisos i humits;
gent corrent buscant refugi,
fugint de la poruga pluja que cau.

Poc a poc tot s'enfosqueix,
la lluna està perduda
i els estels s'han adormit.

T'he esperat fins a l'albada
però no has vingut.

Sovint penso en terres llunyanes
en mars immenses d'amor...

(OdlV - 12/03/1991)

HERIDAS Y PALABRAS

Hiere más el haber herido
que la herida causada;
duele saber el daño causado
por el olvido;
duele querer demasiado
y no saber decirlo.

(OdlV - 24/03/1998)

SONRISA

La sonrisa perdida
se reencuentra en tu mirada.
en las suaves caricias
de tus manos.

Abre los ojos,
deja que se llenen de luz
al observar
los pasos que me acercan.

(OdlV - 03/03/1998)

viernes, 28 de octubre de 2011

TE BUSCO

Palabras no quiero poner
a este silencio lleno;
quiero oír la música
de tus pensamientos,
tararear los latidos,
acompasar tu respiración
a cada beso.

Tu piel tiene un camino
aprendido en la obscuridad
que mi cabeza repite
a cada instante,
que mis dedos recorren
por el aire sin parar
hasta encontrarte de nuevo.

(OdlV - 10/12/1998)

DUÉRMETE

Sueño
el sueño,
tu sueño.

Cierra los ojos,
cierra
tus ojos.

Sueño
el sueño,
tu sueño.

Llora sola,
llora
tu sola.

Llega la noche,
llega
tu noche.

(OdlV - 27/02/1998)

LA TARDE QUE TE VI

La tarde que te vi
llorabas;
el temblor de tus manos
abrazando la niebla
de los sueños esperados.

La tarde que te vi
 no huías;
el suspiro de tu vida
catando al atardecer
lo deseado.

(OdlV - 27/02/1998)

jueves, 27 de octubre de 2011

SENTO, SENTS, SENTIM

Sento i deixes sentir,
sento els quilòmetres,
les distàncies.

Sents l'arribada,
les passes accelerades
que recorren mil camins,
mil carrers,
mil passadissos.

Sentim l'anar i venir,
d'una ciutat a l'altra,
d'un batec incansable
que acompanya noves rutes.

(OdlV - 13/01/2010)

HI ETS

Tanco els ulls
i tu hi ets...

Camino per carrers
de ciutats extranyes
i tu hi ets...

Reunions i moltes paraules
i tu hi ets...

Torno a tancar els ulls
i tu hi ets...

(OdlV - 08/10/2009

miércoles, 26 de octubre de 2011

TITÀNIC

Navego per mars de gel,
navego perdut errant pels oceans
cercant balenes blanques,
cercant el nord,
cercant les columnes.

Busco ansiós el meu leviatà
abans que ell em trobi a mi,
busco a velocitat de creuer
l'últim gran iceberg.

No valen ports,
ni terres promeses;
no valen nous mons,
tan sols cants de sirenes
que atreuen lentament.

(OdlV - 25/10/2011)

A VECES

A veces la vida juega curiosas pasadas.
A veces en la vida te cruzas con gente.
A veces esa gente pasa de largo.
A veces no pasa de largo y se queda a tu lado.
A veces se queda a tu lado durante mucho tiempo.
A veces durante mucho tiempo son desconocidos.
A veces, pocas, alguna gente se acerca.
A veces se acerca y sabes que te une algo.
A veces se quiere poner nombres.
A veces la vida no tiene nombres.
(OdlV - 21/10/2011)

AMB DENOMINACIÓ D'ORÌGEN

Ets aromàtic
amb un gust fort i alhora dolç,
tens color, cos i aroma,
tens una bona criança.

Ets el vi que es beu en copa,
ets el vi que es beu poc a poc,
ets un  vi amb vida pròpia,
que no puja al cap
però arriba al cor.

(OdlV - 13/12/2008)

QUÈ?

Què dir-te
que ja no sàpigues,
que oferir-te
que ja no tinguis...

Si sabés el camí,
si sabés a quina hora...

(OdlV - 13/05/2008)

TU

No saber de ti
mejor que saberlo todo,
porque si no sé
no siento,
a mayor silencio
menor dolor
que no olvido.

(OdlV - 27/02/2006)

MOVE

You have walked
through nights of silence,
you have swam
across seas of tears,
you have dreamed
of unknown happiness,
you have been dressed
in winter winds,
you have listened
to the sounds of loneliness,
you have left
all behind
and reached the shores
of lasting love

(OdlV - 18/03/2002)

BONJOUR TRISTESSE

Bonjour tristesse,
bonjour vieux rèves,
encore une fois on se retrouve,
encore une fois on marche ensemble.

On veut oublier,
mais ce n'est pas possible,
le jour la nuit,
toujours pareils.

Bonjour douleur,
bonjour.

(OdlV - 1999)