QUÈ QUEDA?

La nit ofega els crits,
les ombres es fonen suaument;
plou sense presses
oblidant un ahir amarg;
canta el vent cançons d’infantesa,
batega el cor poruc…

Els carrers esperen passos
que mai arribaran,
tots han fugit sense mirar enrere;
tremolen els arbres,
es sent el gemec d’una finestra mal tancada
record de vida que ja ha marxat.

(OdlV – 23/09/1997)