sábado, 21 de abril de 2012

ELS NOSTRES TEMPS

Temps de paraules buides,
d’interessos amargs,
de cares que són creus,
de creus que són cares.


Temps de silencis plens,
d’amistats interessades,
de somriures educats,
d’uns que van i d’altres que venen.

Temps d’alfes i omegues,
de ponts que es van trencant,
de formes i maneres obscenes,
de camins irregulars.

Temps de sospites creuades,
d’escepticisme exultant,
de trencar amb antics mites,
d’obviar els nous altars.

Temps que empeny a descreure,
d’estar alerta i desconfiar,
de cinismes militants,
d’egoismes i mitges veritats.
(OdlV – 21/04/2012)

domingo, 15 de abril de 2012

INESPERADA

No te esperaba
y ahí estabas,
sin palabras…
solo una sonrisa,
 una mirada,
llenando los vacíos,
las ilusiones rotas.

Un soplo de vida,
una caricia para el alma,
una risa olvidada,
recuperar el nosotros…
no te esperaba
y ahí estabas.

(OdlV – 2009)

AVIONS I ESPERES

Ha arribat l’hora,
l’avió m’espera
i tu m’esperes.


Mentre tu esperes
la meva espera,
tremolo i pateixo
sabent que dos hores de vol,
dos ciutats ens separen.

Arribar per començar
o no arribar mai.

L’avió no surt,
l’angoixa vesteix
la certesa,
no hi ha raons,
tan sols intuïcions
d’aquelles poques que hi ha a la vida.

Has d’arribar
perquè hi ha algú que espera
la teva espera.

(OdlV – 22/12/2008)