Al coixí ha quedat
una suau olor a tu;
record de les hores passades
abraçats tendrament,
record de les hores passades
pell contra pell.
Silencis, carícies i moltes mirades,
poques paraules,
que per aquests temes
són un destorb.
Captius del passat,
captius del futur,
cap a on anem?
Acaricio la punta dels teus dits,
i petonejo les ferides
de les pells mal mossegades;
com si els meus petons poguessin
cicatritzar els errors del passat...
Qui sóc? Qui ets?
Qui som?
(OdlV - 04/05/2008)
No hay comentarios:
Publicar un comentario