ANDANES

(del recull <<Amors Urbans>>)

T’has quedat a l’altra andana,
el metro arriba,
atrapat entre la gent
que empeny amb pressa,
entro amb desgana al vagó.

No vull deixar-te,
però tu i jo sabem
que és avui,
que l’últim metro de la nit
no espera.

Potser algun dia,
en una altra andana,
d’una altra estació,
d’una altra ciutat,
serà possible retrobar-se
i intentar començar.

(OdlV – 18/11/2011)