SEUS

 

Seus en in interval de silenci,
et gronxes sobre un raig de lluna
coberta pel vel de la nit.

Tot succeeix de sobte,
massa ràpid,
tinc por de perdre el control,
tu ho saps…
Somrius !

Si fos un somni
seria massa real,
si fos real
seria un somni.

Oblido què sentia,
no se cap a on dirigir el meu cor.
T’ho repeteixo,
no sé cap a on dirigir el meu cor,
però et sento tan a prop…
No ho pots descobrir,
tampoc  ho vull.

Seus sota el reflex d’un estel
acaranoda  per un tel de foscor…

(OdlV – 08/04/1991)