(del recull <<Amors urbans>>)
T'he trobat
inesperadament,
en mig d’aquesta
gran ciutat,
en mig de temps
tristos
que per molt que
ho intenten
no em treuen l’il·lusió,
i estic aquí
brillant per si vols venir.
Aquest cop no
aniré darrera,
avui espero sense
pressa,
perquè m’estimo i
t’estimo,
perquè vull
regalar-te coses
però no a
qualsevol preu,
sempre des de la
serenor,
des de la pau,
des de el que sóc
jo.
Crec veure camí,
crec parlar un
secret llenguatge comú,
si és al teu
costat millor
hi jugaré fort,
si hi nedo ja no faltarà
guardar la roba,
si me la roben
tant me fa,
millor que viure
en l’ambigüitat.
Tan mateix
no pidolaré
emocions,
no deixaré de ser
jo,
sumaré amb tu
però no em restaré,
seré tendre però
també fort.
(OdlV –
30/01/2013)