miércoles, 30 de enero de 2013

SI VOLS VENIR


(del recull <<Amors urbans>>)

T'he trobat inesperadament,
en mig d’aquesta gran ciutat,
en mig de temps tristos
que per molt que ho intenten
no em treuen l’il·lusió,
i estic aquí brillant per si vols venir.

Aquest cop no aniré darrera,
avui espero sense pressa,
perquè m’estimo i t’estimo,
perquè vull regalar-te coses
però no a qualsevol preu,
sempre des de la serenor,
des de la pau,
des de el que sóc jo.

Crec veure camí,
crec parlar un secret llenguatge comú,
si és al teu costat millor
hi jugaré fort,
si hi nedo ja no faltarà
guardar la roba,
si me la roben tant me fa,
millor que viure en l’ambigüitat.

Tan mateix
no pidolaré emocions,
no deixaré de ser jo,
sumaré amb tu
però no em restaré,
seré tendre però també fort.

(OdlV – 30/01/2013)

viernes, 18 de enero de 2013

AHORA


Escribo en silencio

todos los gritos

de mi interior,

retiro una a una

todas las capas

que no me dejan sentir,

cauterizo sin melancolía

heridas crónicas,

resbalo suavemente

de la teoría a la práctica,

sueño sueños 

que no son ensueños,

miro adelante sin huir

mientras una brisa de invierno

acaricia las calles

y repite sin cesar

ahora, ahora, ahora

incluso en tiempos

aparentemente oscuros,

toca vivir.


(OdlV – 17/01/2013)

sábado, 12 de enero de 2013

SOMNIANT


(del recull <<Amors Urbans>>)

Continuo somniant,
continuaré somniant,
no obriré els ulls
fins que no sàpiga
que despertaràs al meu costat.

Necessitaria plorar totes la llàgrimes
d’una vida,
d’una vida que m’és aliena,
per poder viure;
necessitaria oblidar Icàries,
les antigues
i les que una imaginació perversa
em fa creure que poden ser.

Llavors,
llavors segur,
aquell matí despertaré
et miraré als ulls i diré...
Ara si!
ara si amor,
ara sóc lliure per estimar
sense paranys, sense penyores.

Em quedaré esperant
en aquest instant,
aliè a les músiques estridents,
aliè als sorolls d’aquesta ciutat;
gaudint dels primers batecs
i si no desperto
perquè potser no hi ets,
no passarà res.

Restaré seré,
feliç perquè et vaig mirar a l’ànima,
feliç d’haver-te conegut;
però tan mateix no renunciaré
i si fa falta em quedaré adormit
 
(OdlV – 12/01/2013)

miércoles, 9 de enero de 2013

DESPERTANT


(del recull <<Amors Urbans>>)

Camino per una conscient incertesa,
resto impacient a la teva espera,
a l’aguait d’una caiguda d’ulls,
d’un somriure que alliberi el meu cor;
on cada instant que passi
deixi enrera les cerques impossibles
de pau, de serenor, d’il·lusió.

Canviaria cada nit, cada hora
d’angoixosa i enganyosa solitud,
per un segon al teu costat,
per compartir un sol capvespre
amb sabor a eternitat,
per besar fugaçment els teus llavis,
per acariciar-te tímidament de passada
.
Desperta’m els sentiments endormiscats,
les confoses melangies de tendresa i carn;
desperta’m l’alegria perduda,
el foc que s’ha apagat;
desperta’m a la veritable vida,
a l’aventura de sentir, de respirar;
desperta’m , dona’m la mà;
serà aquest cop o mai.

(OdlV – 09/01/2013)