miércoles, 28 de diciembre de 2011

PERÒ

Hem dormit,
perquè diuen que així el temps
passa més ràpid;
hem viscut somnis
deixant de banda la vida,
hem gaudit de l’espai virtual
escapolint-nos del que és tangible.


Oportunitats perdudes?
Segur…
Però ara ja no compta.

Desencís i distància?
Segur…
Però ara ja queda lluny.

La llarga nit de l’absurd
enfrontada a l’albada,
es va desfent  amb els primers raigs de llum
d’un trist sol d’hivern;
i el silenci angoixant
es va xopant  de la serenor
de les nostres mirades.

(OdlV – 22/12/2008)

LA ESTACIÓN DE PREMIÁ

Espera en la estación,
a la sombra en el banco de rojo oxidado;
el aire frío que barre los andenes
se mezcla con la respiración helada.

El reloj marca las dos y veinte,
quedan ocho minutos;
conversaciones en otros bancos,
gritos en la playa
y el agua que fluye de una ducha mal cerrada.

Espera en la estación,
espera de otra espera posterior;
llega más gente, más ruido…
el reloj marca las dos y veinticuatro,
quedan cuatro minutos.

Detrás la carretera,
zumbido continuo, acompasado
que ensordece el vibrar de las vías
cuando el tren llega.

(OdlV – Abril/1997)

POC A POC

Poc a poc m’acosto a tu,
poc a poc s’entrecreuen les mirades,
poc a poc la descoberta de l’altre.


Poc a poc s’assaboreix millor el camí,
poc a poc es tranquil·litza el cor,
poc a poc sense por del temps.

Poc a poc un petó tendre,
poc a poc compartint silencis,
poc a poc construint complicitats.

Poc a poc no hi ha pressa,
poc a poc s’arriba a la maduresa,
poc a poc va creixent la il·lusió.

Poc a poc cap al futur,
poc a poc  ,
poc a poc…

(OdlV – 08/05/2008)

lunes, 19 de diciembre de 2011

D'UN TEMPS ENÇÀ

D’un temps ençà ja no em mires,
els teus ulls semblen perduts,
els teus silencis  plens de complicitat
ara ho són de llunyania.

T’has vestit de por i de dubtes,
de presses sobtades
al creuar-nos a l’entrar i sortir,
sense res per compartir.

D’un temps ençà ja no et  gires,
he deixat de buscar el teu somriure,
sento veus entre la gent
i cap és la teva.

Vas venir i ara te’n vas,
robant-me in
stants de futur,
el present convertit en somni,
i el cor i l’ànima assedegats.

(OdlV – 19/12/2011)

CUANDO EL SOL SE PONGA

Cuando el sol se ponga
miraré al horizonte,
olvidaré todo…
la noche,
el día,
cada paso,
cada suspiro;
si hubo sombras
nadie lo sabrá.

(OdlV – 13/03/1995)

TIEMPOS

Las calles grises reflejo de sombras,
pasos perdidos con sabor a melancolía,
el silencio roto por el caer de las gotas.

Olvidando,
o mejor dicho,
intentando olvidar…

¿Qué?
¿Cómo olvidar lo que no se sabe?
Sólo una presencia,
un dolor dulce…
continuo, lento, agudo.

¿Dónde está el alba prometida?
¿Dónde el amanecer?
Transcurre todo tan pausadamente.
¿Cómo saber discernir los tiempos?
Mi tiempo, tu tiempo.

(OdlV – 11/12/1994)

viernes, 9 de diciembre de 2011

PARA TI

La sonrisa perdida
se reencuentra en tu mirada,
en las suaves caricias
de tus manos.

Abre los ojos,
deja que se llenen la luz
al observar los pasos
que me acercan.

(OdlV – 03/03/1998)

SUD

Crits de dolor
esclaten a la llunyania,
tremoloses veus
anuncien la tristesa,
ressonen els plors
sota el cel gris.

Un altre món,
oblidat en el passat,
distanciat dels nostre somni,
de la nostra il·lusió.

La claredat del dia
ens ha enlluernat,
ignorant que la nit
ha arrelat en algun lloc.

El Sud gemega
i es va morint.

(OdlV – 15/04/1994)

TODAVÍA TE ESPERO

Son las cuatro y cuarto
y te espero,
anhelo, tiemblo,
sueño.

Son las cuatro y veinte
y te espero,
suspiro, ansío,
deseo.

Son las cuatro y veinticinco
y todavía te espero…

(OdlV – 13/11/1997)

miércoles, 7 de diciembre de 2011

UN AMOR PLE

Un amor ple d’emails,
trucades, missatges,
cartes i notes.

Un amor ple de paraules,
mirades, silencis,
somriures i picades d’ullet.

Un amor de pells calentes,
mans, peus,
i xiuxiueig a cau d’orella.

Un amor ple...

(OdlV – 13/11/2009)

ÀNIMES ACCELERADES

Un llit mig desfet,
olors de suors dolces i agres,
aromes de safrà, llimona
i panses...

Roba a l’entrada,
una camisa al passadís,
roba interior i sabates
al costat de l’armari...

Ressonen encara els ecos
d’una passió accelerada,
de tensions i pulsions,
d’ànimes desesperades...

(OdlV – 13/01/2010)

CALLA

Calla,
que no se rompa el silencio,
silencio hecho música,
caricia.

Calla,
que no lo sepa el dolor,
cierra los ojos,
olvida.

Calla,
que nadie venga a quitártelo,
guárdalo en el corazón,
en tu recuerdo.

(OdlV – 23/09/1997)

CAPTIU

Vaig seguir les teves petjades,
vaig acariciar les teves ombres,
vaig besar les teves presències.

Sense saber-ho
vaig anar acostant-me,
despullant-me lentament

(OdlV – 13/11/2009)

sábado, 3 de diciembre de 2011

DISTANCIAS

Distancias y lejanías,
desde el otro lado;
yo aquí y tú allá.


Nos vamos cruzando,
cambiamos de ciudad,
de horarios,
de paisajes,
de sabores;
yo siempre en un allí
y tú siempre en un acá.

Paseo por tus calles
viendo a través de tus ojos,
tú te pierdes por mis avenidas;
voy a buscarte donde no estás,
me esperas en donde me fui.

Creo percibir tu olor,
ver tu silueta vagando por plazas,
respirando tu presencia ausente.

Crees sentir mis abrazos
a pesar de haberme ido,
revives las caricias pasadas
luchando contra el olvido.
(OdlV – 29/11/2011)