L'ARTICLE DEL TEU NOM

(del recull <<Amors Urbans>>)

Ni aquest moment ni cap
em tornaran a portar a tu,

ni aquest moment ni cap
em tornaran el teu gust,

ni aquest moment ni cap
em faran entendre
per què et vaig rebutjar,
ni aquest moment ni cap
em faran saber
per què em vaig allunyar.

Trobar-te sense buscar-te,
descobrir-me descobrint-te,

estimant-me estimant-te,

pacificant-me pacificant-te
amb desconcert i il.lusió...
I de sobte a plena llum
la absurda i grisa por,
la freda ignorància covard,

el rabiós prejudici malalt
perquè eres en i no la.

Cada nit et desitjo silenciosament,
sento el teu cos absent,
les teves carícies llunyanes;
i en les nits de dissabte
et busco en cada mirada,
en cada boca assedegada,

en cada gota de suor;

busco la teva olor agredolça
per tots els obscurs racons,
els de l’ànima i els de debó.

M’esgarrifa la obstinada impaciència

que causa l'espera continua
sabent que no arribaràs;
no puc frenar la insuportable incertesa
de trucades i whatsapps no contestats;

hores i hores contra la barra d’un bar
amb la copa mig plena

sabent que no arribaràs

però el meu cor és tossut
i per més que ho intento no et vol oblidar.

Lluito contra la desesperada ànsia

per atrapar el temps passat,

lluito contra les meves àncores,
contra tot allò que em fa mal;

no tinc cap més obsessió compulsiva

que voler-te retrobar
en mig d’aquest ciutat embogida

perquè ara ja no m’importa

l’article que porta el teu nom...

sigui en o sigui la.

(OdlV - 07/11/2014)

VAIG SABER

(del recull <<Amors Urbans>>)

Vaig saber en aquella nit

obscura i densa
que tu eres la meva llum.

Vaig saber al mirar els teus ulls
que amb tu
ja no hi haurien més absències.

Vaig saber en aquell instant
mentre la música brunzia
que el teu somriure era profund.

Vaig saber envoltat de gent
mentre et petonejava els llavis
que sense conèixer-te
ja et coneixia.

(OdlV - 24/11/2014)

SORPRENDE

Sorprende saber que aún puedo ruborizarme,

sorprende saber que aún puedo emocionarme,

sorprende saber que aún quedan rincones por explorar.

Te miro cuando no me miras,
te miro en silencio,

te miro y no hace falta nada más.

Sorprende saberse aún tierno,
sorprende saberse atrapado dulcemente,
sorprende saberse día a día sorprendido.

Respiro acompasando tu sueño,
respiro tranquilo;

respiro y no hace falta nada más.

Sorprende saber que todo puede ser nuevo,

sorprende saber que el tiempo no es tiempo,

sorprende saber que ya no duele.

Te siento serena y salvajemente,
te siento cuando estás y cuando no estás,

te siento y no hace falta nada más.

(OdlV – 24/02/2014)

SUCUMBIR

Sucumbo a tus caricias,
a las de tus manos
y tus miradas.

Sucumbo en libertad
cuando te sonrojas,
a esos silencios

que ya no son silencio,
sino palabras del alma.

Sucumbo a cada instante,
a tu presencia física,
y a tu ausencia presente. 

Sucumbo lúcidamente
al latido incesante,
al juego tierno
y a la vez salvaje.

Sucumbo al camino que ofreces
sucumbo, ahora sí,
para vivir profundamente.

(OdlV – 09/02/2013)

A VECES Y SÓLO A VECES

A veces y sólo a veces
una mirada en la noche puede transformar,
a veces y sólo a veces
una mirada puede llegar al alma,
a veces y sólo a veces
el alma puede perderse en ella,
a veces y sólo a veces
hay una única mirada que salva,
a veces y sólo a veces
esa mira es una caricia,
y a veces y sólo a veces
esa mirada es para siempre.

(OdlV – 30/01/2014)

RACONS

(del recull <<Amors Urbans>>)

Encara queden racons per explorar,
places que no he trepitjat,
trobades inesperades,
mirades que a mitjanit
i en la més plena foscor
il·luminen com la llum de l’albada.

Batecs ja oblidats retornen,
noves avingudes i carrers
apareixen oferint nous camins,
noves rutes, noves dreceres

per redescobrir la ciutat,

redescobrint-se un mateix

en la descoberta de l'altre.

(OdlV – 07/01/2014)