sábado, 30 de marzo de 2013

SI SUPIERAS


Si supieras lo que siento
cuando en la cercana distancia
cierro los ojos y veo tus ojos;
si supieras el dulce escalofrío
que me recorre
al leer tus mensajes absurdos;
si supieras la ilusión
que nace tímidamente,
por cada sonrisa, por cada guiño.

Todo es nuevo,
nada es huída
porque eres presente sin lastres,
descubrimiento pausado
sin prisas.

Si supieras lo que siento
cuando intento olvidarte
sabiendo que no es lo que quiero;
si supieras que mi lenguaje
es tu lenguaje,
y mi deseo tu deseo.
si supieras que mis laberintos
solo tienen una puerta
que lleva a ti.

(OdlV – 30/03/2013)

viernes, 22 de marzo de 2013

DESANDAR


Necesitaría llorar todas mis lágrimas
hasta secar mi lagrimal,
necesitaría arrancar el corazón
que late inconsciente para olvidar.

La razón conduce por caminos
que el corazón se niega a seguir,
el vacío se va colando sin piedad
por todos y cada uno de los poros.

Necesitaría borrar muchos instantes
que han quedado tatuados en la eternidad,
obviar las sonrisas, las palabras, las bromas;
desandar tercas ilusiones.

Los ojos profundos confunden
realidad con el desnudo ideal,
momentos compartidos
tan solo en el umbral.

Necesitaría arrancar los sentidos
anestesiar mi vista, mi oído, mi sensibilidad,
necesitaría mil inviernos
para dejar tu primavera atrás.

(OdlV – 21/03/2013)

lunes, 4 de marzo de 2013

A LA CIUTAT


(del recull <<Amors urbans>>)

Boig en una ciutat vestida d’hivern,
boig que treu la llengua,
boig que se’n riu de tot,
boig per sentir sense esperar,
malgrat els teus instants
camino endavant.

Cercant les mans veritables,
cercant les mirades netes
amagades rera un teclat,
rera pors d’infants
rera llistes d’aventures
i tanmateix vivint el present.

No deixant-me temptar
per les presses i els somnis de futur;
respirant fort,
xop fins el moll de l’os
de tu, del teu somriure,
de la teva mirada, de la teva olor.

Línies confoses dels carrers de la ciutat
que apropen i allunyen;
músiques escoltades compulsivament
per acaronar el cor
mentre arriba la carícia plena,
per oxigenar les venes de l’ànima,
per perfumar amb notes dolces
tots i cadascun dels meus records.

Caminaré, caminaré, caminaré;
ara més que mai
somniaré i anhelaré
però no pidolaré
car aquest camí és voluntari,
camí sense fi que porta a sentir;
no caldran cercadors
car serà aquell instant concret
que equivaldrà a una eternitat

(OdlV – 04/03/2013)