RETROBADES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Et defujo i em defuges,

quan et vull trobar no et trobo,

i et trobo en instants inesperats.

Quan ja he difuminat el teu somriure

amb el llapis de l’oblit,

apareixes de nou amb força

recordant que hi has estat,  que hi ets

i que encara hi seràs.

Curioses retrobades inoportunes

que el cor anhela i la ment odia,

que fan brollar llàgrimes ja eixutes,

sentir esgarrifances de plaer oblidat,

reviure barrejades mentires i veritats.

Et defujo i em defuges,

quan t’espero no arribes,

i arribes quan ja no et  puc esperar.

(OdlV – 03/11/2011)