impossible trobar la sortida,
impossible triar entre mil camins
tots semblants, tots solitaris;
si sabés on anar,
no t’hagués esperat
cada nit i cada dia
amb l’ànima tremolosa.
Te’n vas anar i ara tornes,
les mans obertes en senyal de pau;
no s’ha esborrat el dolor
i ja tornes amb ulls neguitosos;
te’n vas anar i ara tornes
trencant el meu dol,
confonent un altre cop sense saber-ho
el meu cor assedegat.
les mans obertes en senyal de pau;
no s’ha esborrat el dolor
i ja tornes amb ulls neguitosos;
te’n vas anar i ara tornes
trencant el meu dol,
confonent un altre cop sense saber-ho
el meu cor assedegat.
(OdlV – 16/01/2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario