BAR

(del recull <<Amors Urbans>>)

Esclau de la barra del bar
acariciat per la música
que parla d’històries d’amor,
de retrobades desesperades...

Tu no arribes...

Esperant la teva innocència destructiva
sonen cançons lleugeres
que em posen la pell de gallina
i m’esgarrifen l’ànima...

Tu no arribes...

Perdut en aquest espera sense fi
de gin tònics, mojitos i pisco sours
pendent de la blackberry,
d’un addictiu whatsapp...

Tu no arribes...

Gira il mondo gira nel spazio sensa fine,
però el meu món s’ha aturat,
cada segon que passa
el fa més limitat...

Tu no arribes...

Cançons inoportunes,
que accentuen la teva absència
que el vi no aconsegueix
fer-me oblidar...

Tu no arribes...

He passat d’una beneita normalitat,
a buscar la teva olor,
per cada bar d’aquesta ciutat
que em condemna al teu record...

Tu no arribes.

(OdlV – 26/01/2012)