ADÉU

(del recull <<Amors Urbans>>)

Ha arribat l’hora,
no he sabut estimar-te,
un cor poruc ofert en carn viva
perdut en mil cabòries
en lluita constant
per trobar raons
ha estimat la imatge,
no la persona...

No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de que se’ns trenqui l’ànima,
de deixar que brollin les llàgrimes,
de les contradiccions,
de les trucades inoportunes,
dels missatges d’ara si i ara no,
de que les carícies manquin,
de consolar l’ànima,
d’intentar perdonar.

No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de maleir el temps perdut,
de sentir noves músiques,
de que les papallones marxin,
de que el llit estigui mig buit,
d’apagar les espelmes,
de guardar les copes,
de molta confusió,
d’incertesa que ofega
acompanyada de fiblades intenses
al cor.

(OdlV – 25/01/2012)