SOMNIANT

(del recull <<Amors Urbans>>)

Continuo somniant,

continuaré somniant,

no obriré els ulls

fins que no sàpiga

que despertaràs al meu costat.

Necessitaria plorar totes la llàgrimes
d’una vida,
d’una vida que m’és aliena,
per poder viure;
necessitaria oblidar Icàries,
les antigues
i les que una imaginació perversa
em fa creure que poden ser.

Llavors,
llavors segur,

aquell matí despertaré

et miraré als ulls i diré...

Ara si!

ara si amor,

ara sóc lliure per estimar
sense paranys, sense penyores.

Em quedaré esperant
en aquest instant,

aliè a les músiques estridents,
aliè als sorolls d’aquesta ciutat;
gaudint dels primers batecs
i si no desperto
perquè potser no hi ets,

no passarà res.

Restaré seré,
feliç perquè et vaig mirar a l’ànima,

feliç d’haver-te conegut;

però tan mateix no renunciaré
i si fa falta em quedaré adormit
 

(OdlV – 12/01/2013)