DESPERTANT

(del recull <<Amors Urbans>>)

Camino per una conscient incertesa,
resto impacient a la teva espera,
a l’aguait d’una caiguda d’ulls,
d’un somriure que alliberi el meu cor;
on cada instant que passi
deixi enrera les cerques impossibles
de pau, de serenor, d’il·lusió.

Canviaria cada nit, cada hora
d’angoixosa i enganyosa solitud,
per un segon al teu costat,
per compartir un sol capvespre
amb sabor a eternitat,
per besar fugaçment els teus llavis,
per acariciar-te tímidament de passada
.

Desperta’m els sentiments endormiscats,
les confoses melangies de tendresa i carn;
desperta’m l’alegria perduda,
el foc que s’ha apagat;

desperta’m a la veritable vida,
a l’aventura de sentir, de respirar;

desperta’m , dona’m la mà;

serà aquest cop o mai.

(OdlV – 09/01/2013)