PERÒ

Hem dormit,
perquè diuen que així el temps
passa més ràpid;
hem viscut somnis
deixant de banda la vida,
hem gaudit de l’espai virtual
escapolint-nos del que és tangible.

Oportunitats perdudes?
Segur…
Però ara ja no compta.

Desencís i distància?
Segur…
Però ara ja queda lluny.

La llarga nit de l’absurd
enfrontada a l’albada,
es va desfent  amb els primers raigs de llum
d’un trist sol d’hivern;
i el silenci angoixant
es va xopant  de la serenor
de les nostres mirades.

(OdlV – 22/12/2008)