D'UN TEMPS ENÇÀ

D’un temps ençà ja no em mires,
els teus ulls semblen perduts,
els teus silencis  plens de complicitat
ara ho són de llunyania.

T’has vestit de por i de dubtes,
de presses sobtades
al creuar-nos a l’entrar i sortir,
sense res per compartir.

D’un temps ençà ja no et  gires,
he deixat de buscar el teu somriure,
sento veus entre la gent
i cap és la teva.

Vas venir i ara te’n vas,
robant-me instants de futur,
el present convertit en somni,
i el cor i l’ànima assedegats.

(OdlV – 19/12/2011)