Res espera aquesta nit
d’estranys records
de somnis que no arriben,
no és nit de silencis,
ni de fred ni de calor.
Mirades buides,
d’amors inventats
vestits de romanticisme
de pretensiosa naturalitat,
de sentiments forçats.
d’amors inventats
vestits de romanticisme
de pretensiosa naturalitat,
de sentiments forçats.
Història que no és història,
de personatges frustrats
que somnien de portes en fora
i un cop a casa...
vergonya, solitud, malestar.
de personatges frustrats
que somnien de portes en fora
i un cop a casa...
vergonya, solitud, malestar.
Enganyant els altres
per acabar enganyat,
pensant ser qui es creu ser
fugint de la lucidesa
per evitar mirar el mirall.
per acabar enganyat,
pensant ser qui es creu ser
fugint de la lucidesa
per evitar mirar el mirall.
(OdlV – 20/05/2012)
