A LA CIUTAT

(del recull <<Amors urbans>>)

Boig en una ciutat vestida d’hivern,
boig que treu la llengua,
boig que se’n riu de tot,
boig per sentir sense esperar,
malgrat els teus instants
camino endavant.

Cercant les mans veritables,
cercant les mirades netes
amagades rera un teclat,
rera pors d’infants
rera llistes d’aventures

i tanmateix vivint el present.

No deixant-me temptar
per les presses i els somnis de futur;
respirant fort,
xop fins el moll de l’os
de tu, del teu somriure,
de la teva mirada, de la teva olor.

Línies confoses dels carrers de la ciutat
que apropen i allunyen;
músiques escoltades compulsivament
per acaronar el cor
mentre arriba la carícia plena,
per oxigenar les venes de l’ànima,
per perfumar amb notes dolces
tots i cadascun dels meus records.

Caminaré, caminaré, caminaré;
ara més que mai
somniaré i anhelaré
però no pidolaré
car aquest camí és voluntari,
camí sense fi que porta a sentir;
no caldran cercadors
car serà aquell instant concret

que equivaldrà a una eternitat

(OdlV – 04/03/2013)