AVIONS I ESPERES

Ha arribat l’hora,
l’avió m’espera
i tu m’esperes.

Mentre tu esperes
la meva espera,
tremolo i pateixo
sabent que dos hores de vol,
dos ciutats ens separen.

Arribar per començar
o no arribar mai.

L’avió no surt,
l’angoixa vesteix
la certesa,
no hi ha raons,
tan sols intuïcions
d’aquelles poques que hi ha a la vida.

Has d’arribar
perquè hi ha algú que espera
la teva espera.

(OdlV – 22/12/2008)