jueves, 26 de enero de 2012

BAR

(del recull <<Amors Urbans>>)

Esclau de la barra del bar
acariciat per la música
que parla d’històries d’amor,
de retrobades desesperades...


Tu no arribes...

Esperant la teva innocència destructiva
sonen cançons lleugeres
que em posen la pell de gallina
i m’esgarrifen l’ànima...

Tu no arribes...

Perdut en aquest espera sense fi
de gin tònics, mojitos i pisco sours
pendent de la blackberry,
d’un addictiu whatsapp...

Tu no arribes...

Gira il mondo gira nel spazio sensa fine,
però el meu món s’ha aturat,
cada segon que passa
el fa més limitat...

Tu no arribes...

Cançons inoportunes,
que accentuen la teva absència
que el vi no aconsegueix
fer-me oblidar...

Tu no arribes...

He passat d’una beneita normalitat,
a buscar la teva olor,
per cada bar d’aquesta ciutat
que em condemna al teu record...

Tu no arribes.

(OdlV – 26/01/2012)

ADÉU

(del recull <<Amors Urbans>>)

Ha arribat l’hora,
no he sabut estimar-te,
un cor poruc ofert en carn viva
perdut en mil cabòries
en lluita constant
per trobar raons
ha estimat la imatge,
no la persona...


No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de que se’ns trenqui l’ànima,
de deixar que brollin les llàgrimes,
de les contradiccions,
de les trucades inoportunes,
dels missatges d’ara si i ara no,
de que les carícies manquin,
de consolar l’ànima,
d’intentar perdonar.

No vull la ràbia
de les males hores,
ni deixar-me melangir
pels bons moments.

Ha arribat l’hora
de maleir el temps perdut,
de sentir noves músiques,
de que les papallones marxin,
de que el llit estigui mig buit,
d’apagar les espelmes,
de guardar les copes,
de molta confusió,
d’incertesa que ofega
acompanyada de fiblades intenses
al cor.
(OdlV – 25/01/2012)

CONFUSIONS

Si sabés on anar,
impossible trobar la sortida,
impossible triar entre mil camins
tots semblants, tots solitaris;
si sabés on anar,
no t’hagués esperat
cada nit i cada dia
amb l’ànima tremolosa.


Te’n vas anar i ara tornes,
les mans obertes en senyal de pau;
no s’ha esborrat el dolor
i ja tornes amb ulls neguitosos;
te’n vas anar i ara tornes
trencant el meu dol,
confonent un altre cop sense saber-ho
el meu cor assedegat.
(OdlV – 16/01/2012)

CAUTIVO

Cautivo voluntario
de tus silencios,
de tus olvidos;
cautivo voluntario
de tus miedos,
de tus sinsentidos;
cautivo voluntario
de tu indecisión,
de tu propia desesperación...
Aguardo y anhelo
tu armisticio;
aguardo y anhelo
tu indulto;
aguardo y anhelo
tu sentencia;
aguardo y anhelo
el fin de tan largo juicio.
(OdlV – 24/01/2012)

lunes, 16 de enero de 2012

AÚN

Hiéreme y duéleme
porque así sabré
que aún te quiero,
que todavía te importo.


Corre y huye
porque así sabré
que tu mirada niega
lo que tu corazón siente.

(OdlV – 16/01/2012)

LAS MEJORES ESPERAS

Las mejores esperas…
las de los reencuentros,
de antiguos abrazos,
de confesiones nuevas.


Las mejores esperas…
a la luz de las velas,
con una copa de vino
que me sabe a ti.

Las mejores esperas…
las que renuevan lazos
que retornan las sonrisas,
que reavivan la ilusión.

Las mejores esperas…
las de músicas tranquilas
que acompañan el ansia
de que estés ya casi aquí.

(OdlV – 13/01/2012)

METRO

Van pasando paradas,
avanzando veloz
por el subsuelo de la ciudad,
recorro kilómetros de túneles
en vagones repletos…


De gente cansada,
de gente angustiada,
de gente indignada.

Atrapado en esta galería subterránea,
de caminos infinitos,
en el vértigo de subir y bajar,
empapado de luces fluorescentes,
sintiendo la presión…

Del hormigón,
de una atmósfera densa,
del hastío.

Adormecidos los sentidos,
transformándome lentamente
en un ser anestesiado,
que goza…

De vagar sin rumbo,
de estar perdido,
de no saber el destino.

(OdlV – 12/01/2012)

miércoles, 11 de enero de 2012

TODAVÍA ESTÁS

Cuanto más te busco
más te alejas,
cuantos más mensajes te envío
más te vistes de monosílabos,
cuanto más te pienso
más te difuminas.


Recuerdos de momentos vividos,
recuerdos de falsos futuros imaginados,
recuerdos que quieren ser recuerdos
me persiguen sin descanso,
se cuelan por las rendijas del alma
confundiendo mi mirada.

Sin embargo, no te acabas de ir,
permaneces sutilmente
en un no que es un sí
y en un sí que es un no,
en la contradictoria esperanza
que siempre te acompaña.

(OdlV – 11/01/2012)

QUÈ QUEDA?

La nit ofega els crits,
les ombres es fonen suaument;
plou sense presses
oblidant un ahir amarg;
canta el vent cançons d’infantesa,
batega el cor poruc…


Els carrers esperen passos
que mai arribaran,
tots han fugit sense mirar enrere;
tremolen els arbres,
es sent el gemec d’una finestra mal tancada
record de vida que ja ha
marxat.

(OdlV – 23/09/1997)

VOCES

Solitaria llamada
que aleja y atrae,
dulce sueño del cansancio
que quema los ojos,
susurro perdido
en la neblina de mil canciones.


(OdlV – 10/09/1998)

OCELL

Canta l’ocell dins la fosca
ningú l’escolta
tot s’ha adormit.


Ja fa temps que el niu és buit
i no l’importa
perquè plorar no pot.

Un silenci obscur
i amarg l’envolta,
i tot ells es vol morir.

(OdlV – 1989)

martes, 3 de enero de 2012

DOS MIL DOCE

Tiempo de silencios,
de  discursos antiguos,
de miedos y armagedones,
de nuevas y viejas mentiras.

Tiempo de indignación,
de rabia contenida,
de frustración y apatía,
de seguridades falseadas y vencidas.

Tiempo de levantar la mirada,
de avivar la esperanza,
de resistencia tranquila,
de lucha llena de vida y alma.

Tiempo de no creer,
de rutas nuevas,
de cálidos y tiernos abrazos,
de risas que lo curan todo.

(OdlV – 02/01/2012)

PERDUT A LA CIUTAT

On vas que ja no hi hagis anat?
Quin racó de la ciutat busques
que ni tram, ni bus, ni metro
hi arriben.

Per quins carrers trepitjats passes
que ja no són coneguts,
contaminats per una tristor densa
que ofega.

Quina gent hi habita?
quins amics,
perduts en somriures pixel.lats
i abraçades virtuals...

(OdlV – 23/12/2011)