TARDOR

Quan el temps de tardor arribi
hauré oblidat el somriure;
quan les fulles dels arbres caiguin
ploraré amargament;
quan el cel es torni gris
intentaré tornar als somnis;
quan la pluja comenci a caure
sortiré a buscar-te.

(OdlV  - 22/09/1997)

DOLORES Y TRISTEZA

De la mirada  triste,
de un silencio no compartido,
de saber como es el vacío,
se escapa un dolor incontrolado
que una y otra vez insiste
en rozar el corazón herido,
en hacer de la vida un lío,
en optar por lo negado.

Todo de luto se viste,
la compañía,
el calor se han ido;
ningún puente cruza el río,
sólo queda el pasado.

(OdlV – 29/01/1997)

LA LLEGADA

Cantaba, bailaba y reía...
sin saber por qué,
preso de un paréntesis inesperado,
dulce, suave y fresco.

No recordaba nada,
no importaba,
no era necesario...

Todo se había detenido
en un ligero vaivén caprichoso,
agradable, sereno y lento.

Deseaba que durase,
ansiaba detener aquel momento;
gustarlo sin prisas,
con sosiego...

Había olvidado el día y la noche,
ignoraba lo que era el tiempo;
todo quedaba al margen
de la amarga erosión de las horas,
de los días, de los años...

(OdlV – 30/05/1996)

SENTINT LES DISTÀNCIES

Sento i deixes sentir,
sento els quilòmetres,
les distàncies.

Sents l’arribada,
les passes accelerades
que recorren mil camins,
mil carrers,
mil passadissos.

Sentim l’anar i venir
d’una ciutat a l’altra,
d’un batec incansable
que acompanya noves rutes.

(OdlV – 13/01/2010)

TARDE DE OTOÑO

Tranquila tarde de otoño
de silencios compartidos,
acariciados por miradas

Luz tenue que se filtra
a través de las rendijas del alma,
que se apodera lentamente
de rincones oscuros.

Tranquila tarde de otoño
de silencios compartidos,
susurrados por el corazón.

(OdlV – 03/12/1999)

AGUARDA

Cosas maravillosas llegaron,
algunas, muchas ya se fueron,
otras están por llegar.

En los momentos más obscuros,

en los paisajes más desoladores,

en los silencios más crudos,

se cuelan pequeños instantes

de belleza y serenidad.

Quedan caminos por recorrer,

queda esperanza,

queda corazón y empeño.

Resistir a la frustración es vivir,
es no dejarse vestir por el miedo,
exponer el alma,
saber que no hay mal que cien años dure,
que cada amanecer es nuevo.

(OdlV - 21/11/2011)

FUGINT DE TU

(del recull <<Amors Urbans>>)

No em miris,
perquè no aixecaré els ulls;
em quedaré mirant la barra,
els reflexes de les copes,
però no a tu.

No em miris,
perquè malgrat que la música
pugui parlar de desigs,
res es mourà en mi,
clavat al tamboret.

No t’acostis,
perquè em perdré en mig de tots
fugint de tu,
buscant altres cossos,
però no a tu.

(OdlV - 20/11/2011)

FAN FALTA VEUS

Ciutat grisa i plujosa,
amb gent cada cop més abatuda,
els temps contagiats pel temps.

Tardor d’incerteses,
de possibles canvis,
de dubtes.

Dies de mentides,
de passos enrere,
de moltes paraules
i poques solucions.

Dies de venedors d’esperances,
d’estafes,
de misèries,
d’enganyifes,
de xarxes socials,
de dos punt zero,
de molta, molta por.

Discursos fàcils
de pseudo messies,
de falsos redemptors,
de brots verds que neixen morts.

Fan falta veus amigues,
veus fortes, senzilles,
que amb contundència
diguin NO.

(OdlV – 18/11/2011)

ANDANES

(del recull <<Amors Urbans>>)

T’has quedat a l’altra andana,
el metro arriba,
atrapat entre la gent
que empeny amb pressa,
entro amb desgana al vagó.

No vull deixar-te,
però tu i jo sabem
que és avui,
que l’últim metro de la nit
no espera.

Potser algun dia,
en una altra andana,
d’una altra estació,
d’una altra ciutat,
serà possible retrobar-se
i intentar començar.

(OdlV – 18/11/2011)

DÉJAME QUE TE DIGA

Déjeme que te diga
que ya no tiene sentido,
que ayer fue la última noche
en que bebí tu vino.

Déjame que te diga
aquello que aún no te he dicho,
porque llegará el olvido
y seré un desconocido.

Déjame que te diga,
que todavía suspiro,
que sin quererlo quiero
perdido en este delirio.

Déjame que te diga,
que llegaste y me diste vida,
que ahora sigues aquí
 y sin embargo te has ido.

(OdlV - 17/11/2011)

MEMORIA Y VIDA

Memoria hecha de recuerdos,
de pedazos de historias vividas en paralelo,
de historias entrecruzadas,
de historias soñadas;
memoria hecha de huidas y deseos.

Nada se escapa,
colores, sabores, texturas,
tonos y sonidos permanecen;
confundiéndose a veces
lo vivido
con lo que se está viviendo.

Vida hecha de rostros
que se acercan y se alejan
en un vaivén sin descanso;
vida hecha de esperas
y de fugaces encuentros.

(OdlV – 19/10/1999)

OJOS

Ojos que buscan tu mirada,
ojos que cuando no estás
viven del recuerdo,
de imágenes pasadas.

Ojos que de noche no duermen
esperando tu llegada,
buscando entre las sombras
el contorno de tu cuerpo.

Ojos que ya no lloran de tristeza
sino de ilusión recuperada,
de alegría inesperada.

Ojos que buscan ojos,
ojos que buscan tus pupilas,
ojos que esperan sin miedo.

(OdlV – 24/05/1999)

SEUS

 

Seus en in interval de silenci,
et gronxes sobre un raig de lluna
coberta pel vel de la nit.

Tot succeeix de sobte,
massa ràpid,
tinc por de perdre el control,
tu ho saps…
Somrius !

Si fos un somni
seria massa real,
si fos real
seria un somni.

Oblido què sentia,
no se cap a on dirigir el meu cor.
T’ho repeteixo,
no sé cap a on dirigir el meu cor,
però et sento tan a prop…
No ho pots descobrir,
tampoc  ho vull.

Seus sota el reflex d’un estel
acaranoda  per un tel de foscor…

(OdlV – 08/04/1991)

NOCHE DE VIENTO

Están robando los suspiros de la noche,
alguien se zambulle en las sombras,
duda por un instante y corre…

El tiempo se hace el sordo
jugando a que te quiero
con la luna desdichada;
mientras en la obscuridad del bosque
entre hierbas y hojarasca,
silva lentamente
dolorido y temeroso
el aliento del dios Eolo.

(OdlV – 1990)

PEOPLE (SI SABÉS...)

(del recull <<Amors Urbans>>)

Si sabés on trobar-te,

si sabés a quina hora,

si sabés on ets ara...

Tancaria els ulls,

dubtaria segur

em mig de la música,

la gent i les copes;

en mig del brunzit de les converses.

Quatre copes,

i encara penso en tu;

l’alcohol no és oblit,

porta a somnis

i em porta a tu.

Em resisteixo,

i en mig de gent

que em toca i em desitja,

penso en tu;

penso en una abraçada que em salvi,

en una trucada

que em tregui d’aquesta boira,

d’aquest cap anestesiat;

en un missatge al mòbil

o una picada d’ulls al “facebook”.

Quantes nits t’hauré d’esperar

en aquesta barra de bar?,

amb gent que busca igual que jo,

que espera i no troba,

que mira amb desesperació,

amb somriures plens de tristesa

esperant omplir els buits de l’ànima,

pensant només amb el cos,

amb mirades desitjoses,

amb temptacions,

amb la provocació descarada

en un “happy-hour”

d’un capvespre de tardor.

Van passant les hores

i encara penso en tu,

penso en les nits passades,

en cossos amb sabor a tu,

però cap amb el teu perfum;

i van caient les copes,

i encara no sé on ets tu.

(OdlV - 06/11/2011)

RETROBADES

(del recull <<Amors Urbans>>)

Et defujo i em defuges,

quan et vull trobar no et trobo,

i et trobo en instants inesperats.

Quan ja he difuminat el teu somriure

amb el llapis de l’oblit,

apareixes de nou amb força

recordant que hi has estat,  que hi ets

i que encara hi seràs.

Curioses retrobades inoportunes

que el cor anhela i la ment odia,

que fan brollar llàgrimes ja eixutes,

sentir esgarrifances de plaer oblidat,

reviure barrejades mentires i veritats.

Et defujo i em defuges,

quan t’espero no arribes,

i arribes quan ja no et  puc esperar.

(OdlV – 03/11/2011)

QUI...

Al coixí ha quedat
una suau olor a tu;
record de les hores passades
abraçats tendrament,
record de les hores passades
pell contra pell.

Silencis, carícies i moltes mirades,
poques paraules,
que per aquests temes
són un destorb.

Captius del passat,
captius del futur,
cap a on anem?

Acaricio la punta dels teus dits,
i petonejo les ferides
de les pells mal mossegades;
com si els meus petons poguessin
cicatritzar els errors del passat...

Qui sóc? Qui ets?
Qui som?

(OdlV - 04/05/2008)

SONIDOS

Silencios que se rompen,
ruidos que se callan,
vacíos que se llenan,
espacios que se diluyen,
palabras sin sentido.
sentido en las palabras,
noche que ya no es obscura.

(OdlV - 2000)

TERRES LLUNYANES

Sovint penso en terres llunyanes,
en mars immenses d'amor...

Imagino mil muntanyes,
cims coberts de neu i amargor.

L'aire els records s'emporta,
fent ballar el cor cap un futur incert;
guaito el carrer des de la teulada,
miro sense ser vist.

Ressonen les últimes campanades
pels carrers grisos i humits;
gent corrent buscant refugi,
fugint de la poruga pluja que cau.

Poc a poc tot s'enfosqueix,
la lluna està perduda
i els estels s'han adormit.

T'he esperat fins a l'albada
però no has vingut.

Sovint penso en terres llunyanes
en mars immenses d'amor...

(OdlV - 12/03/1991)

HERIDAS Y PALABRAS

Hiere más el haber herido
que la herida causada;
duele saber el daño causado
por el olvido;
duele querer demasiado
y no saber decirlo.

(OdlV - 24/03/1998)

SONRISA

La sonrisa perdida
se reencuentra en tu mirada.
en las suaves caricias
de tus manos.

Abre los ojos,
deja que se llenen de luz
al observar
los pasos que me acercan.

(OdlV - 03/03/1998)